1724 Confessió de capbreu del Comú i Universitat de Prades

De Prades
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Prades, 18 de juliol 1724. CAPBREU. Els regidors de la Universitat de la vila de Prades Pere Bonet (regidor en ordre primer), Ambròs Jauset (regidor segon), Gabriel Calderó (regidor tercer) i Joan Fabré (regidor quart), en dits noms, representant el Comú de dita Universitat, convocats i congregats en la forma acostumada a la Sala de la Casa del dit Comú, amb assistència i en presència de Pere-Joan Juncosa, batlle de dita vila i terme, i també en nom propi així com dels individus i singulars persones de dita vila presents, absents i esdevenidors, de grat i mitjançant jurament, confessen i reconeixen “al Excm. Sr. D. Nicolau de Córdova y de la Cerda, Marqués de Priego, Duc de Cardona, Compta de Prades y Señor de la present vila y terme, absent y per dita sa Excelensia al Magnífich Joseph Toda y Grau, de la vila de Cornudella, thresorer de sa Excelènsia de dit Comptat y Procurador Patrimonial per estas cosas present y avall acceptant, y a sos successors” les jurisdiccions i drets que tenen i posseeixen sota senyoriu del dit comte de Prades, l’actual i els que els seus predecessors “han tingut de llarch temps e immemorial que no y ha memoria de homens en contrari en dita y present vila de Prades”.

L'escrivà d'aquest i restants capbreus del comtat de Prades ordenats per aquest senyor feudal l'agost de 1723 i executats entre 1724 i 1727 és Felicià Martí, notari de la Selva.

Hom reconeix al comte de Prades com a “senyor natural” de la vila; els seus habitants com a vassalls passats, presents i futurs del mateix; detalla els límits del terme de Prades; i es passen a detallar els diversos rèdits que com a tal li corresponien per les diverses partides: qüestia, cena, subsidi i maridatge; per la carnisseria i dos forns de coure pa; pel delme de porcells; per les heretats; pels grans que es cullen; per la verema; per la llana; pels nadissos de bestiar en general, i pel delme de nadisos anyells i cabrits en particular; de les cases que tinguin pollets; per la ferreria; per la lleuda de diverses mercaderies; per la compravenda de bestiar... També es reconeix la propietat senyorial del castell (derruït) i les seves presons, de les mesures oficials de pes i volum... Hom declara que els naturals i habitants de Prades estan exempts de pagar les lleudes. Són testimonis Joan-Baptista Vilalta, pagès de Farena, i Joan-Baptista Anglès, pagès de Prades. Pel seu evident interès en transcrivim (tret d’alguna petita llacuna) el text complet.

A més d'aquesta confessió, les esmentades autoritats recorden dues confessions fetes amb anterioritat, en concret els anys 1682 i 1683, relatives la primera al molí fariner i pertinences del mateix, conegut com el Molinet, situat al terme de Prades i a la partida dita del Coll de les Cabres, molí i pertinences del mateix que afronta "a sol hixent y a mitgdia ab lo riu nomenat de la Ribera, a ponent ab terras de dit molí, y a tremuntana ab dit riu", i pel qual els esmentats regidors prometen pagar pagar "dos fanecas de sègol bo y rebedor y tres sous ab diners, pagadors quiscun any lo dia de Nadal, y ultra de dit sent així mateix prometem pagar un sou més cada any per amortisació ab lluïsme, firma, fadiga y directa Senyoria y tot altre dret dominical", el qual molí fariner correspon a la Universitat de Prades pels títols citats en la confessió feta per dita Universitat en data 21 d'abril de 1682, escripturada pel difunt Mateu Romeu, notari de Reus. En la segona els esmentats regidors reconeixen que el comte de Prades té dret a rebre la quinzena part de totes les castanyes que es cullen al terme, segons la Concòrdia entre aquest i la Universitat de Prades escripturada per Francesc Dagui, notari de Barcelona, en data 23 de juliol de 1683.

FONT. ACAC : Fons Notaris forans, reg. 2125 : Capbreu del comtat de Prades (1724-1727), full 7; català.


CONFESSIÓ DEL COMÚ DE LA VILA DE PRADES

Sia a tots manifest y notori com nosaltres Pere Bonet, regidor en orde primer; Ambròs Jauset, regidor segon; Gabriel Calderó, regidor tercer; y Joan Fabré, regidor quart; lo present y corrent any de la Universitat de la vila de Prades, Comptat de Prades, Archabisbat de Tarragona, y en dits noms representant lo Comú de dita Universitat; convocats y congregats en la forma acostumada en la Sala de la Casa del dit Comú ab asistència y en presència del Magnífich Pere Joan Juncosa, Batlle de dita vila y terme, ahont per semblants y altres negocis per tractar se acostuman convocar y congregar tenint junta, y tot lo Comú de dita vila representant tant en dits noms de regidors com y també en noms propis y de cada hu en particular, y així també en nom dels individuos y singulars personas de dita vila presents, absents y esdevenidors, de llur grat y certa siènsia, mitjansant jurament per nosaltres devall prestada, confessam y reconeixem al Excm. Sr. D. Nicolau de Córdova y de la Cerda, Marqués de Priego, Duch de Cardona, Compta de Prades y Señor de la present vila y terme, absent, y per dita sa Excelensia al Magnífich Joseph Toda y Grau, de la vila de Cornudella, thresorer de sa Excelènsia de dit Comptat y Procurador Patrimonial per estas cosas present y avall acceptant, y a sus successors, que tenim y possehim y que dita sa Excelènsia té y posseheix pacíficament així com sos predecessors Comtes de Prades han tingut de llarch temps e immemorial que no y ha memoria de homens en contrari en dita y present vila de Prades, las jurisdiccions y drets següents:

Primo: denunciam, confessam, reconeixem y cambrevam que dit Excm. Sr. és Sr. natural de la present vila de Prades y son terme, com a Comte de las montanyas de Prades si y conforme sos predecessors de llarch temps ho són estats y ho seran sos successors, y nosaltres dits denunciants y nostres predecessors sempre havem tingut per Señor de dita vila y Comptat de Prades al dit Excm. Sr. Duc de Cardona y Comte de Prades, y com a tal havem prestada a dita sa Excelènsia sa fidelitat, y la prestarem y nostres successors la prestaran en son cas, lloch y temps.

Item: confessam, cambrevam, reconeixem y denunciam que tots los homens y dones habitans en la present vila y terme són homes propris, sòlidos y afocats y facto vassalls de dit Excm Sr. Duch de Cardona com a Comte del present Comtat de Prades, y ho serem de sos successors y conforme nostres predecessors ho són estats del Ecm Sr. Duc de Cardona y Comptes de Prades predecessors de sa Exª.

Item: reconeixem, confessam, denunciam y cambrevam que dit Excm. Sr. y sos predecessors com a Comtes del present Comptat de Prades y Srs. de dita vila y terme de Prades han tingut y vuy té sa Exª en dita vila y terme tota jurisdicció civil y criminal alta y baixa, mer y mixt imperi, y tota altra jurisdicció y exercici de aquellas. Y los officials de dita sa Exª en nom de dit Excm. Sr. exerceixen dita jurisdicció, ço és en los habitans de la present vila de Prades y son terme conforme los Privilegis per sa Exª y sos predecessors com a Comtes del present Comptat de Prades concedits y atorgats a dita present vila y comptat y en la observança de dits privilegis, y en los que no són habitans sens la observança de dits privilegis.

Item: denunciam, manifestam, reconexem y cambrevam que lo terme de la present vila de Prades confina y pace per los puestos, llochs y paratges següents: Primo a la part de sol ixent ab lo terme de la vila de Monblanch ab la roca nomenada la Moleta, en la qual roca y ha una creu, y de aquí passa per lo solà avall envers la masia nomenada los arquets; de aquí puja a la serra dita dels Crosos que es en vista de la hermita de la Verge Maria de Berrulles; de aquí devalla tota serra avall fins al torrent nomenat lo Barral; de aquí puja a la roca dita lo bech de la gallina; de aquí puja tota serra amunt sempre en vista del lloch de Capafons fins al coll de mitja llengua; de aquí se met en lo camí qui va de dita vila de Prades a la Selva que divideix lo terme de la present vila de Prades ab lo terme del lloch de la Febró, fins a una creueta que y ha de fusta que antes era de ferro; de allí puja al tosal dit del Parany dels torts, en lo qual antigament y havia unas pletas sive corral de bestiar; de allí devalla al torrent del Vinarroig; de allí puja tot torrent amunt fins al Coll Roig; de allí puja al Grau de la Grevola y va totas rocas avall envers lo lloch de Ciurana; de aquí va fins al grau o cova d’en Saura; de allí devalla tot Comellar avall fins al torrent dit del Carabassó; de allí passa per certa partida dita dels Estopàs y plana del mas del Frare y terra de Martí y Figueras de Albarca; de allí va fins a la pleta o corral de bestià que vuy és de Jaume Anglès del mas terme de Albarca y antes de Joseph Veyà, segons està fitat; de allí puja tot serra amunt fins al més alt de la Serra; de allí travessa lo camí qui va de Albarca a Vilanova, y puja dalt a la serra que afronta ab lo terme de Vilanova; de allí passa a la era de Honofre Roig y antes de Magí Roig, pagesos de dita vila de Prades; de aquí va sobre lo moxó; de allí va a la serra dita de Borriana y tota serra avall fins al riu de las Artigas; de aquí fins al camí qui va de Prades a Vilanova y ha Urgell, que antigament y havia una freixa; de allí puja a un tosalet que vuy és de Pere Alsina y antes de Pere Abelló de Vilanova, que y ha una alsina rodona; de allí puja al tossal més alt dit de Benaujas, de ahont se descobre lo Cavall salt y Vallescura; de allí serra avall fins al aigua de Montabudell, ahont afronta ab Biern; de allí sen puja tot serrall amunt fins dalt fins al tosal de Tallada, ahont afronta ab lo terme de Vallclara; de allí puja al tossal de Montabudell; de allí passa al terme de Poblet, y aprés tota aigua vassant fins al dit terme de Montblanch. Y en dita designació de entre nosaltres y Poblet si comprèn lo que és estat del Estopar, que compràrem a Ciurana, lo qual terme és de la present vila de Prades y habitans de aquella, y fou aquell donat y concedit a la Universitat de la present vila de Prades per lo Ilustríssim y Reverendíssim Comte de Barcelona y Príncep de Aragó, com consta de dita donació y concessió eo Privilegi (ut asseritur) ab acte rebut y testificat en poder del Distingit Guillem Pere, escrivà del dit Ilustríssim Comte, dat en la vila de Cervera als [7] del mes de maig del any Mil cent sinquanta y nou.

Item: denunciam, manifestam, reconeixem y confessam que dit Excm. Sr., com a Compte del present Comptat de Prades, reb y acostuma rebrer en la present vila de Prades las cosas següents:

Primo: reb sa Exª quiscun any de la present vila de Prades y demés vilas y llochs del present Comptat junts per questia, sena, subsidi y maridatge, per tot tretze mil sous, dels quals acostuma a péndrer en compte quiscun any sa Excia 43 lliuras, 11 sous y 2 dinés, per lo que resta net y limpio per dita sa Exª 606 lliuras, 8 sous y 10 dinés conforme ho han així cambrevat Joan Batista Vilalta, receptor del present Comptat, y Joseph Ferrer de Ulldemolins, personas elegidas per lo Consell General vulgarment dit de la terra ab acte rebut en poder del dit y avall escrit notari y escrivà de la present cambrevació lo dia present y avall escrit.

Item: [per el] dita sa Exª de cens tots anys de la present Universitat y vila de Prades, és a saber: per la Carniceria y dos forns de courer pa que dita Universitat té dins la present vila, per tot 55 sous y 6 diners, pagadors quiscun any lo dia y festa de Nadal, ab lluisme, firma, fadiga y directa senyoria; afronta dita Carniseria de dos parts ab dos carrers com sia en lo cantó y de altre part ab un dels dits dos forns; lo un forn dit lo forn majó afronta de un costat ab Joseph Nogué, de part detrás ab Joseph Martorell, de altre costat ab lo carreró dit den Anglès, y de part devant ab lo carrer dit del Forn. Y lo altre forn, dit lo xiquet, situat al carrer de la Carniceria, afronta de una part ab la botiga de la vila, detrás ab Teresa Bonet viuda, de altre costat ab lo carreró que va al Castell, y devant ab dit carrer que va a la Carniceria.

Item: reb sa Excia delme de porcells, ço és de vuit y mitg un, y de vuit y mitg altre; se delmen tres setmanes després que són nats; y si se esdevé que hi haja dos porcells donen lo amo als delmés quatre dinés; sin y ha tres los delmers donan al amo tres dinés y tenen mitg porcell; de quatre los delmés donan al amo un diné y tenen mig porcell; de sinch done lo amo un diné als delmés y resta lo porcell per a partir; de sis done lo amo tres dinés als delmés y lo porcell està partit; de set pagan los delmés al amo tres dinés y tenen un porcell; y de vuit lo donan un diné y així mateix tenen un porcell de dècima.

Item: reb sa Excia de las heretats ques venen que fan cens a sa Excia dos sous per lliura.

Item: reb sa Excia de tota manera de grans que se cullen en lo terme de la present vila a la dena, ço és de deu una, y de deu altra per lo delme.

Item: així mateix de la verema de deu una y de deu altra.

Item: així mateix del cànam y lli de deu una y de deu altra.

Item: així mateix de la llana de deu una una y de deu altra.

Item: reb sa Exª delme de safrà a la setsena, y se delme en sech.

Item: reb sa Exª delme de nadisos, ço és de anyells y cabritos, a la dena, ço és de deu un y de deu altra. Y és costum delmarse a sant March a portell, y si se esdevé que ni ha dos lo amo del bestià done als delmés quatre dinés y tenen mig nadís. Si ni ha sis lo amo del bestià dona als delmés dos ____________.

Item: de cada nadís de bestià grosa se paga a sa Exª de delme quatre dinés, en continent a de __________________.

Item: reb sa Exª de cada casa que poseisca pollets, pochs o molts, dos dinés.

Se adverteix que dels delmes sobredits detrau lo Rector la Primícia, que és la quarta part. Y les tres parts restants se perteixen per igual part y porció lo Sr. Archabisba de Tarragona y sa Exª.

Item: diem y manifestam que la Universitat y Comú de la present vila de Prades té la fàbrega, eo la farraria, franca y quítia, per privilegi concedit per lo Rey [Ildefonso], dinou Compte de Barcelona y Marquès de Provensa; la data de aquell (segons se assereix) fonch en son Real Palacio a set de calendas de setembre any de la Nativitat de Nostre Sr. de 1175, rebut y testificat per lo Distingit Bernat de Bladis, escrivà de dit Sr. Rey.

Item: té sa Exª dins la present vila un castell derruit en lo qual antigament hi eran les presons pera teniri los delinquents y malfactors.

Item: reconeixem que vuy en dia dita sa Exª té y posseheix dins la present vila de Prades una casa ab sas presons situada en la plaça, que afronta de un costat ab los Perxes de la plaça part y part ab la casa de Rafel Montserrat, de altre costat ab la casa de Pere Gras, de part detràs ab la casa y corral de Jaume Juncosa y de part devant ab lo carré nomenat de la Carniceria, al qual trau un portal _______ vuy, y antigament segons se diu dos, la qual casa _______ fa cantó a la dita Plasa.

Item: reconeixem y confessam que dita sa Exª reb y acostuma rebrer en la present vila y terme de Prades la lleuda que se segueix.

Primo: rebia sa Exª per quiscun maxo, mula, egua y rosí ques ven dins la present vila y terme de Prades un real per cap de lleuda, ço és un sou qui compra y altre sou qui ven.

Item: per qualsevol cavall ques ven sinch sous, o de qui en amunt quatre sous, ço és dos sous qui compra y dos sous qui ven.

Item: de qualsevol Barata se fassa cap per cap de bestias grosas, no haventhi tornas nos paga res de lleuda.

Item: de lleudas de rosí, o burro, sumera, bou y vaca se paga vuy 8 dinés per cap, ço és quatre dinés qui compra y quatre dinés qui ven.

Item: de vendas de cuiros de moltons, crestons, cabres y ovelles se paga quatre dinés per dotzena, ço és dos dinés qui compra y dos dinés qui ven.

Item: de venda de bestiar menut ques vendrà se paga dos dinés per bèstia, un qui compra y altre qui ven.

Item: de cada càrrega de [venters] se vendrà se paga quatre dinés, ço és dos qui compra y dos qui ven.

Item: de cada càrrega de peix que aportaren a la vila se paga dos dinés, y de la càrrega de burro o sumera un diné.

Item: de cada càrrega que vinga per a vendrer de raims, présechs y altre qualsevol género de fruita se paga dos dinés.

Item: de qualsevol càrrega de sàrries, cabassos, graneras, cànem, espardenyes, sogas de cànam o de espart, sis vendrà en gros se paga per càrrega sis dinés.

Item: a la fira de sant Berthomeu y de la Ascensió se paga per taulatge un diné de tota mercaderia.

Item: té sa Exª en la present vila una faneca de mesurar forment y altre de mesurar sivada, y tres colps per pendrer sos drets, los quals venen a càrrec del lleuder que pose lo Sr. per aplegar dits drets y preus per cada faneca de blat, ordi, civada y tot altre gènero de grans y llegums un colp.

Item: té sa Exª en la present vila un canastró ab sos pessos per pesar diferents mercadurias, ço és dos quintàs de pedra ab una pessa, y mitg quintà de ferro y altres pesos y mesuras de ferro y pedra; y les de pedra ab sas anellas de ferro, que tot està a càrrech de aquell que pren lo dret per sa Exª, que és lo llauder, y reb y acostuma a rébrer per cada roba un diné, ço és qui compra paga una malla y qui ven paga altre malla.

Item: se declara que són franchs de pagar dita lleuda tots los fills y habitans en la present vila y Comptat de Prades y tots los que ensenyaran franquesa feta ans de la consessió de dita lleuda.

Totas las sobreditas cosas, tant en nom de nosaltres propris com de dita Universitat y sos singulars, presents y esdevenidors capbrevam y confesam , denunciam, manifestam y reconeixem del millor modo y manera que dir y entendrer se pot tenir aquellas per dit Excm. Sr. en alou y directa Senyoria si y conforme en quiscun partit està desobre expressat, las quals foren ja capbrevadas per los Jurats y Consell de la present vila de Prades, en poder del Distingit Matheu Romeu quondam, notari públich de la vila de Reus, als vint y un dia del mes de octubre del any de la Nativitat del Sr de Mil sis cents vuyttanta y hu, tot lo que ab la present lloham, ratificam y aquellas cambrevam, ab expressa protestació y ànimo que si en lo esdevenidor apareixerà que dita nostra Universitat tinga y possehesca altre cosa més del que desobre està expressat, que estiga en alou y directa Senyoria de dita sa Exª, sempre y quant vinga a nostra notícia lo tal o tal partits cambrevarem y reconeixerem per dit Excm. Sr. , y nostre ànimo és que ara per les hores sien lo tal o tals partits cambrevats eo aguts per cambrevats en los mateixos censos y drets que apareixerà correspondrer a dita sa Exª, tot lo que atendrer y cumplir prometem, ab obligació de tots y sengles béns nostres y de cada hu de nosaltres en particular, y de nostres esdevenidors. Y així mateix ab obligació dels béns, reddits y emoluments de dita nostra Universitat. Y així ho firmam y juram a nostre Sr. Déu Jesuchrist y a sos quatre sants evangelis per nostra ma dreta corporalment tocats, en ma y poder de mi, Feliciano Martí, notari y actuari de la Curia del Magnífich Batlle de dita vila de Prades. Fet fonch aquest en la vila de Prades als divuit dias del mes de juliol del any de la nativitat del Sr. de 1724.

Senyal de nosaltres Pere Bonet, Ambròs Jauset, Gabriel Calderó y Joan Fabré, de present Regidors eo Jurats de la Universitat de la present vila de Prades, per las preditas cosas, lloham, aprobam, firmam y juram. E lo dit Señor Joseph Toda y Grau, Procurador Patrimonial de dita sa Exª predit, present, accepta la present confessió, salvant sempre los drets dominicals a dita sa Exª.

Testes huius rei sunt Joannes Baptista Vilalta, agrícola loci de Farena, et Joannes Baptista Anglès, agrícola dicta villa de Prades.