1724 Capbreu de Josep Calderó

De Prades
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Prades, 24 de juliol 1724. CAPBREU. Josep Calderó, pagès de Prades, confessa i reconeix que té i posseeix per Nicolau de Cardona i de la Cerda, comte de Prades i senyor de la present vila i terme, en alou, lluïsme, firma, fadiga i altre qualsevol dret dominical, tot aquell tros de terra de pa o campa de tinguda aproximada dues passes d’amplària i dos tornalls de llargària, situat al terme de dita vila i a la partida dita de la Ribera o les Ribetes; el qual tros afronta a l’est amb terres de Maria “Montserrat vidua”, al sud amb un barranc, a l’oest amb terres de dit confressant, i al nord part amb terres de Francisca “OliverOlivé vidua” i part amb terres de Mateu Juncosa i abans de Jeroni Juncosa; pel qual tros, per haver estat part de la sèquia del molí fariner derruït que en aquell moment tenen i posseeixen els cònjuges Pere Alsina i Maria Bonet i abans tenia i posseïa Mateu Domènech, i que està obligat a pagar cinc sous anuals, cada dia de Nadal, al comte de Prades, cens que pertoca de correspondre a dits cònjuges Alsina i Bonet. L’esmentat tros de terra pertany a dit Calderó denunciant com a hereu del seu difunt oncle Pere Calderó, instituït en el seu darrer testament que féu i signà el 13 d’abril de 1702, en poder del Reverent Rector de Prades, i que al dit Pere Calderó corresponia pels títols recollits en el capbreu rebut en poder de Mateu Romeu, notari públic de Reus, als vint i un dies del mes d’abril de 1682. Són testimonis Pere-Joan Anglès i Joan Conesa, tots dos pagesos de Prades.

FONT. ACAC : fons Notaris forans, reg. 2125: Taula del Capbreu del comtat de Prades (1724-1727), full 17; català.


CONFESSIÓ DE JOSEP CALDERÓ

Sia a tots manifest y notori com Jo Joseph Calderó, pagès de la vila de Prades, fiat ut in alia firmata per Roig fol. 13 usque ad clausulam primo et dies antea tot aquell tros de terra de pa o campa de tinguda de duas passas de amplaria y dos tornalls de llargària, tot poch més o manco, situat en lo terme de dita vila y en la partida dita de la Ribera o Ribetas, que afronta a sol hixent ab terras de Maria Montserrat vidua, a mitg dia ab un barranch, a ponent ab terras de mi dit denunciant, y a tremuntana part ab terras de Francisca Olivé vidua y part ab terras de Matheu Joncosa y antes de Jerònim Joncosa per la qual fas y presto per haver estat part de la sèquia del molí fariner derruït que vuy tenen y posseheixen Pere y Maria Alsina y Bonet cònjuges y antes Matheu Domènech, y a fer y prestar és tingut obligat a dita sa Excia com a Comte del present Comtat de Prades y a sos successors sinch sous barcelonesos de sens tots anys pagadors lo dia de Nadal, ab lluisma, firma, fadiga y directa Senyoria y tot altre dret dominical; lo qual cens corresponen y deuen correspondrer dits cònjuges Alsina per tenir y possehir lo dit molí derruït; y especta lo dit tros de terra a mi dit denunciant com a hereu del quondam Pere Calderó, mon oncle, instituït ab son últim y darrer testament que féu y firmà en poder del Reverent Rector de Prades als tretze de abril de mil set cents y dos; y al dit Pere Calderó espectava per los títols calendats en cambreu rebut en poder del Distingit Matheu Romeu, notari públic de la vila de Reus, als vint y un dia del mes de abril del any mil sis cents vuitanta dos. Les quals coses fer y cumplir prometo fiat ut in dicta remissa usque ad clausulam als dinou et dies antea als vint y quatre dias del mes de juriol de mil set cents vint y quatre. Senyal de mi Joseph Calderó denunciant predit fiat un in dicta remissa usque ad testes.

Testes huius rei sunt Petrus Joannes Anglès et Joannes Conesa ambo agricola dicta villa.


ANOTACIÓ. Interpreto que els fragments en llatí, en aquest cas, són la referència a tota una part d’un text anterior que s’entén que aquí no s’explicita però que figura que hi és. Així, el primer dels fragments en llatí deu dir, tal i com s’extreu de la confessió de Francisco Roig, el següent: “mitjansant jurament per mi devall prestador, de grat y certa ciència confesso y reconech al Exm Sr. Don Nicolau de Cardona y de la Cerda, Marquès de Priego, Duch de Cardona, Comte de Prades y Sr. de la present vila y terme, y per dita sa Excia al Mch Joseph Toda y Grau, en la vila de Cornudella domicilat, thesorer de dita sa Excia del present Comtat y Procurador Patrimonial per estas cosas, en dit nom, present y acceptant, y a sos successors, que tinch y possehesch per dit Excm Sr en alou, lluïsme, firma, fadiga y altre qualsevol ple en dret y directe domini de dita sa Excia:”. Aquesta fórmula es repeteix, amb poques variants, en pràcticament totes les confessions de veïns de Prades. La resta de fragments fan referència també a llocs comuns, com l'acord del Procurador Patrimonial del duc de Medinaceli i comte de Prades amb la corresponent confessió.