1724 Capbreu de Francesc Roig

De Prades
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Prades, 19 de juliol 1724. CAPBREU. Francesc (“Francisco”) Roig, pagès de Prades, confessa i reconeix que té i posseeix per Nicolau de Cardona i de la Cerda, comte de Prades i senyor de la present vila i terme, en alou, lluïsme, firma, fadiga i altre qualsevol dret dominical:

En primer lloc, un bocí de terra de quatre o cinc passes en quadre, situada al terme de Prades, en la partida dita la Gorga (la qual afronta a l’est amb terres de dit confessant, al sud amb el torrent de la Ribera, a l’oest part amb dit torrent i part amb terres de dit confessant, i al nord també amb aquestes darreres), per la qual fa i presta a dit comte de Prades un cens de quatre sous anuals, i que li pertany com a hereu i successor del seu difunt pare, de nom també Josep Roig, instituït com a tal en un dels Capítols Matrimonials signats per raó del matrimoni contractat amb la llavors donzella i avui llur muller Clara Juncosa (rebuts en poder de la Escrivania Comuna del Reverent Rector de la vila de Prades el dia 27 de gener de l’any 1679), i que corresponia al dit seu pare pels títols referits en la confessió per aquest feta, en poder de Mateu Romeu, notari públic de la vila de Reus, el dia 27 d’abril de l’any 1682.

En segon lloc, tot aquell altre tros de terra campa de tinguda aproximada dues passes d’amplària i trenta-quatre passes de llargària, que antigament era part de la sèquia del molí fariner de na Anglesa i després de Mateu (escrit "Matheu") Domènech, situat al terme de dita vila de Prades i a la partida dita la Gorga, la qual terra en aquell temps estava ajuntada amb la més amunt confessada, afrontant de totes parts amb terres de dit confessant i part amb dos barrancs, i està obligada al cens que fa el molí derruït que en aquell moment tenen i posseeixen els cònjuges Pere Alsina i Francisca Bonet, la qual anteriorment tenia i posseïa Mateu Domènech i abans un tal Anglès, amb lluïsme, firma, fadiga i directa senyoria i tot altre dret dominical.

Són testimonis Joan Casals i Francesc Macip, ambdós pagesos de Prades. El notari d’aquesta capbrevació és Felicià Martí, escrivà de la Selva del Camp.

FONT. ACAC: Fons Notaris forans, reg. 2125: Taula del Capbreu del Comtat de Prades (1724-1727), full 13 revers; català.


CONFESSIÓ DE FRANCISCO ROIG

"Sia a tots manifest y notori com Yo Francisco Roig, pagès de la vila de Prades, arcabisbat de Tarragona, mitjansant jurament per mi devall prestador, de grat y certa ciència confesso y reconech al Exm Sr. Don Nicolau de Cardona y de la Cerda, Marquès de Priego, Duch de Cardona, Comte de Prades y Sr. de la present vila y terme, y per dita sa Excia al Mch Joseph Toda y Grau, en la vila de Cornudella domicilat, thesorer de dita sa Excia del present Comtat y Procurador Patrimonial per estas cosas, en dit nom, present y acceptant, y a sos successors, que tinch y possehesch per dit Excm Sr en alou, lluïsme, firma, fadiga y altre qualsevol ple en dret y directe domini de dita sa Excia:

Primo: un bossí de terra de quatre a cinc passas, poch més o manco, en [quadro], situada al terme de la present vila, en la partida dita la Gorga, que afronta a sol hixent ab terras de mi confessant, a mitgdia ab lo torrent de la Ribera, a ponent part ab dit torrent y part ab ditas terras de mi dit confessant, y a tremuntana ab ditas terras de mi dit confessant, per la qual terra fas y presto a dit Excm Sr, com a Comte del present comtat de Prades y a sos successors quatre diners de sens tots anys, pagadors lo dia de Nadal, ab lluïsme, firma, fadiga y directa senyoria y tot altre dret dominical; la qual terra me especta com a hereu y universal successor del quondam Joseph Roig, pagès de dita vila, mon pare, instituït ab un dels Capítols Matrimonials firmats per rahó del matrimoni contractat ab Clara Juncosa donsella, vuy muller mia, rebuts en poder de la Escrivania Comuna del Reverent Rector de la vila de Prades als vint y set dias del mes de janer del any mil sis cents setanta y nou; y al dit quondam Joseph Roig mon pare espectava per los títols calendats en la confessió per ell feta en poder del Dt. Matheu Romeu, notari públic de la vila de Reus, als 27 dias del mes de abril del any mil sis cents vuitanta y dos.

Item: tot aquell altre tros de terra de tinguda de dos passas de amplària y trenta quatre passas de llargària, tot poch més o manco, terra campa que antigament era part de la sèquia del molí fariner de na Anglesa y després de Matheu Domènech, situada en lo terme de dita vila de Prades y en la partida dita la Gorga, la qual terra vuy està aglevada ab la que sobre jo tinch confessada, y afronta de totas parts ab terras de mi dit confessant y part ab dos barranchs, per la qual fas y presto y a fer y prestar so tingut y obligat a dit Excm Sr. com a Comte del present Comptat de Prades y a sos successors; en virtut de dit jurament y sots obligació de mos béns promet pagar y fer conforme la dita terra està obligada al sens que fa lo molí derruït que vuy tenen y posseheixen Pere Alsina y Francisca Alsina y Bonet cònjuges, la qual antes tenia y possehia Matheu Domènech y antes tal Anglès, ab lluïsme, firma, fadiga y directa senyoria y tot altre dret dominical. Y especta dita pessa de terra a mi dit confessant per los títols sobre calendats. Les quals cosas fer y cumplir prometo ab obligació de mos béns, y així ho firmo y juro a nostre Senyor Déu Jesuchrist y a sos quatre Sants Evangelis corporalment tocats, en mà y poder de mi, Feliciano Martí, notari de la present cambrevació. Fet foch assò en la dita vila de Prades, als dinou dias del mes de juliol del any de la Nativitat del Sr de mil set cents vint y quatre.

Senyal de mi, Francisco Roig, denunciant predit, qui las preditas coses lloho, aprovo, firmo y juro. E lo dit Magnífich Joseph Toda y Grau, Procurador Patrimonial de dit Exm Sr, present, accepta la present confessió salvant sempre los drets dominicals a dita sa Excia.

Testes huius rei sunt Joannes Casals et Franciscus Masip, ambo agricola villa de Prades".


ANOTACIÓ. GLEVA: Extensió de terra conradissa tota afegida, sense solució de continuïtat (Cardona, Solsona, Penedès); cast. gleba. «Tinc tres heretats que formen una sola gleva». Una gran peça de terra o gleva, continent en si quinse corterades, doc. segle XV (ap. Aguiló Dicc.). a) Serf de la gleva: vassall afecte a una propietat i que era venut amb ella.