1774 Cònjuges Fort Pont venda dret lluir i recuperar peça de terra a Ramon Farré

Prades, 1 de febrer 1774. VENDA DRETS TERRA. Venda pels cònjuges de Prades Joan Fort, cirurgià, i Maria Pont a Ramon Farré, pagès de la mateixa vila, del ple dret de lluir i recuperar una peça de terra campa d’aproximadament un jornal i mig d’extensió, situat al terme de Prades i en la partida del Malany (la qual limita a l’est amb el camí Reial, al sud amb Joan Boqué, a l’oest part amb dit Boqué i part amb Joan-Baptista Anglès, i al nord amb el mateix Anglès), pel preu de 220 lliures, i que a carta de gràcia posseeixen Bonaventura Olivé, apotecari, i Magí Roig, pagès, ambdós veïns de Prades, per venda per vuitanta lliures que els atorgants els feren amb auto en poder del present notari, realitzada el 24 de setembre de 1771. De les dites 220 lliures, els atorgants reconeixen el pagament de 120 lliures amb diners al comptat, i pel que fa a les restants 100 lliures s’acorda que els compradors les retinguin a canvi de fer-se càrrec per aquesta quantitat de part del preu d’un censal de preu 200 lliures i pensió anual sis lliures que els atorgants estan obligats a pagar cada 28 d’agost al Convent de Pares Carmelites Descalços de Cardó. Són testimonis el reverent Josep Rubió, prevere i vicari de Prades, i Sebastià Cendrós, pagès de la mateixa vila. Dels dits atorgants, Joan Fort signa de pròpia mà, mentre que per la seva muller Maria Pont, que diu no saber escriure, de sa voluntat signa el dit Rubió testimoni.

FONT. AHT : FN d'Ulldemolins :  Alba i Molins, Salvador : Manual 1774, full 47; castellà.

ANOTACIÓ. El convent o monestir de l’orde dels Carmelites Descalços de Cardó es troba a la serra d’aquest nom, dins el terme de Benifallet. El convent i l'ermita de Cardó van ser fundats l'any 1605 pel carmelita Pere Pau Revull, i la comunitat s'hi establí el 1617. El convent va ser suprimit amb l'exclaustració del 1835. Tenia un ampli recinte, amb edificis conventuals i un conjunt de tretze ermites disseminades pels voltants. El 1866 fou construït el balneari de Cardó, aprofitant vells edificis i construint-ne de nous. La carretera d'accés des de Rasquera es va construir l'any 1903. El balneari va tenir una vida puixant a principis de segle. el 1938 es va convertir en Hospital de l'exèrcit republicà, i després de la guerra es restaurà i amplià, mantenint-se en ús fins el 1967.