1768 Presa de possessió i reconeixement del nou comte per les autoritats en nom del Comú i Particulars de Prades

Prades, 25 de gener 1768. PRESA DE POSSESSIÓ. Joan-Pau Hortet, notari, dona fe de la constitució del doctor Josep Grases i Sabater, procurador del nou comte de Prades, davant Francisco Sans, del lloc de Vilanova de Prades, batlle general del comtat de Prades; Joan-Baptista Anglès, batlle ordinari de Prades; els regidors d’aquesta: Isidre Abelló, Anton Noguer, Joan Besora i Josep Parrot; així com Ambròs Jaucet, síndic procurador; tots de Prades, “y otras varias personas, cpiosa multitud, particulares de la misma villa”.

Dit Josep Grases manifesta als reunits que com a tal procurador ha de prendre possessió de la vila de Prades i el seu terme, amb la jurisdicció civil i criminal, i cobrar totes les rendes, drets i emoluments que abans cobrava i pertanyien al difunt pare del seu principal, al qual aquest havia succeït, i oferint-se a confirmar i observar al Comú i Particulars d’aquesta i les altres viles i llocs del comtat els privilegis de què gaudien.

Les dites autoritats de Prades, en nom de la Universitat de tots els individus de la vila, “dijeron con alta e inteligible voz que se hallavan prontos como buenos y fieles vasallos que se aprecian de su excelencia en darle la dicha posesión, con condición empero de que en su nombre del mismo excelentísimo señor les havía de confirmar todos los derechos, privilegios, buenos usos y costumbres escritos y no escritos”, seguida la qual cosa el dit procurador comtal s’adreçà a l’altar major de l’església parroquial “y puestas sus manos sobre un miseral habierto puesto sobre dicha mesera, a la parte que se lee ‘Teigitum Clementissime Pater’, arrodillado (...) confirmó y prometió observar y mandar observar y mantener al Común y Particulares de la presente villa de Prades y de las demás villas, lugares e individuos de su condado todos los Privilegios, buenas veras prácticas, costumbres, escritos y no escritos, usadosy no usados así como están, en su viril observancia y se deben de derecho observar, concedidos y otorgados por los señores Reyes de Aragón, Duques de Cardona y Condes de Prades a dichas Universidades y Singulares Personas respective”, la qual promesa acceptaren dits regidors en nom del Comú de la vila i dels seus individus i particulars, acceptació que seria a més generalitzada al conjunt del comtat (“y como a cabeza de este condado en voz y nombre del resto de los demás pueblos y sus individuos”).

Tot seguit, segueix l’auto notarial, dit procurador, en el Portal Major de Prades, tocant a la seva església, i en presència de molts particulars de la vila prengué possessió de la vila de Prades, en senyal de la qual, i en nom del senyor duc “entró y salió (por hallarse dicho portal sin puertas) dentro y fuera de dicha villa, por el mismo Portal Mayor”, anant tot seguit al castell derruït, situat a la part més alta de la vila, per tal de prendre’n també possessió, cosa que féu prenent amb la seva mà dreta un grapat de terra, que anà escampant per les pertinences del dit castell. Des del mateix lloc, i “por la vista de sus ojos en cuanto podía ver de la Jurisdicción Criminal que a dicho Excelentísimo Señor su Principal toque y pertenece”.

Tot seguit s’adreçaren a la Casa de la Cort del Batlle de la vila, on es trobaven les presons públiques, propera a la Plaça Major, on per tal de prendre’n possessió prengué les claus de les seves portes, les obrí i tancà, lliurant després les claus a dit batlle local “para que las guardase y tuviese en nombre de dicho Excelentísimo Señor su Principal”.

Tot seguit dit procurador, en nom d’aquest, prengué possessió de la jurisdicció civil, en senyal de la qual es posà i tragué un guant en la seva mà dreta, i després, en la mateixa Plaça, requerí i demanà als dits Francisco Sans, batlle general, i a Joan-Baptista Anglès, batlle local, que en nom del senyor comte li lliuressin les vares corresponents, fent-ho així aquests, i tenint aquestes dit procurador els les tornà a lliurar, manant-los que fins altra ordre exercissin dites batllies administrant compliment de justícia en nom del seu senyor, vares acceptades per aquests, que al seu torn prometeren actuar amb el capteniment que se’ls havia demanat.

Encara tot seguit, també des de la Plaça Major, dit procurador prengué possessió de la jurisdicció criminal de dita vila i terme de Prades, desembeinant una espasa, agitant-la i cridant “con clara y alta voz Viva el Excelentísimo Señor don Pedro Alcántara Fernández de Córdova, Duque de Medinaceli y Conde de Prades, como a tal Señor de la presente villa y término y de todo el dicho Condado”, contestat per les autoritats “y otra multitud de vasallos” amb un “Viva”.

Seguidament dit procurador comtal demanà i requerí a dits batlles, regidors i procurador síndic que en el nom del comte li prestessin sagrament i homenatge de fidelitat i legalitat en la forma acostumada, advertint-los d’aplicar el dret contra aquells vassalls i béns “que injustamente rehusaren en negar dicha posesión y el prestar sagramenti y homenage a su señor natural”, responent aquells que estaven disposats a fer el reconeixement demanat, cosa que dites autoritats portaren a terme, en nom propi i del Comú i singulars persones, un a un, agenollats,jurant el demanat reconeixement i fidelitat, i prometent d’altra banda pagar els corresponents drets que fins avui pagaven al senyor don Luís Antonio Fernández de Córdova Espinola y de la Cerda, com a comte que era de Prades, i a llurs antecessors, i prometent també ser bons i lleials vassalls, caient en cas contrari en pena de traïció.

Foren testimonis Sebastià Duran, escrivent, així com Pere-Josep Pàmies i Marc Huguet, pagesos habitants de Prades. Signen personalment Francesc Sans, Joan-Baptista Anglès, Isidre Abelló, Ambròs Jaucet, Josep Grases, i Sebastià Duran.

FONT. AHT: FN de Reus, capsa 530 : Hortet i Oliver, Joan Pau : Manual 1767-1768, full 31/1768; castellà.