1802 Requeriment de Casals i resposta autoritats Prades

Alcover, 5 de setembre 1802. REQUERIMENT. A instància de Joan Casals, pagès de Prades, el porter reial d’Alcover fa relació de com el dia anterior intimà i notificà en el seu respectiu domicili als regidors de l’ajuntament i Junta de Propis de la vila de Prades (personalment a Francesc Roig, batlle; a Anton Roig, regidor degà, a través del seu fill Onofre; personalment a Pere-Joan Roca, regidor en ordre segon; a Josep Besora, regidor en ordre tercer, a través del seu pare Jaume Besora; a Josep Roig, regidor en ordre quart, a través de la seva muller Maria; al diputat Domènec Alabart a través de la seva muller Maria; a l’altre diputat Francesc Miró a través de la seva esposa Maria; i personalment a Josep Josa, síndic personer) un requeriment i protesta en què es recorda que el comte de Prades, en data 19 de setembre de 1800 i a través del notari de Barcelona Joaquim Tos, concedí en emfiteusi a dit Casals una peça de terra fora els murs, al costat de la Torreta i prop del safareig, atès que segons dit Casals les dites autoritats de Prades intenten impedir-li que hi edifiqui, i exigeix que se n’aclareixin els motius.

En acte que segueix a aquest, datat el mateix dia que el suara comentat, comparegueren davant el notari i testimonis Anton Roig i Pere-Joan Roca, regidors degà i segon de Prades, representant l’ajuntament i junta de propis d’aquesta vila, que cap a les dues de la tarda lliuraren a dit notari un escrit que digueren era la resposta a l’esmentat requeriment. Segons aquestes autoritats, que diuen portar aquesta representació per haver mort el seu síndic procurador i trobar-se aquest càrrec vacant, el dit Joan Casals no pot atribuir-se cap dret per a edificar, en primer lloc perquè segons la carta de població de Ramon Berenguer, comte de Barcelona, de maig de 1151, es concediren als pobladors de Prades tots els erms (“baldíos”), de forma que pertanyen al seu Comú, com és el cas del terreny del qual es discuteix; i en segon lloc aquest terreny, com tots, contindria la clàusula “sin perjuicio de tercero”, i es considera que en cas d’edificar-se es causarien molts perjudicis al públic i a particulars, doncs ocuparia el que es necessita, particularment en temps de fira, per transitar les cavalleries i anar a l’abeurador, i també perjudicaria el safareig, podent fer-se allí un abeurador comú per a les cavalleries del públic, el qual benefici s’explica que ha de ser preferit al benefici privat, remetent-se a una Reial Cèdula de 15 de maig de 1788 que prohibiria obres i edificis d’aquesta mena. Vist això, els dos regidors reprotesten per tal que no només s’impedeixi a dit Casals edificar a l’esmentat terreny sinó per a que deixi de molestar al Comú en relació a la possessió d’aquell terreny que diuen aquest té des de temps immemorials, anunciant la possibilitat en cas contrari d’emprendre accions legals i demanar indemnització al dit Casals.

FONT. ACAC : FN Alcover, núm. 59 : Garcia i Ferran, Josep : Manual 1802, full 309 castellà.