Diferència entre revisions de la pàgina «1736 Declaració diversos Prades relacionada amb l’arrendatari dels pous de neu i gel»

De Prades Memorial
Salta a:navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «població::Reus, 13 de maig 1736. tipus::DECLARACIÓ. Onofre cognom::Besora, de 60 anys d’edat; Pere-Josep cognom::Aixalà meno...».)
 
Línia 1: Línia 1:
[[població::Reus]], [[data::1736-05-13|13 de maig 1736]]. [[tipus::DECLARACIÓ]]. Onofre [[cognom::Besora]], de 60 anys d’edat;  Pere-Josep [[cognom::Aixalà]] menor, de 31 anys; i Marià [[cognom::Ferris]] menor de dies, d’uns trenta anys, presten declaració davant el notari a petició i requeriment de Magdalena Morell, vídua de Jaume Nebot menor de dies, el dia de la seva mort resident a Riudoms. Les declaracions dels testimonis versen sobre l’aprofitament dels pous de neu i gel arrendats des del 1731 al suara difunt  Antoni Nebot, pous que segons declaren els testimonis no foren reomplerts durant l’hivern de 1734-1735, perdent-se’n la neu. Onofre Besora, segons explica, administrava els dits pous de gel, i poc abans del Nadal de 1734, veient que la neu es perdia, en parlà amb el procurador de dita Magdalena i amb ella mateixa, que en aquell moment no volgueren o consideraren oportú donar l’odre d’omplir els pous, com aquesta sí feu la corrent temporada. També diu saber Onofre Besora que trobant-se Antoni Nebot a Barcelona l’any 1733 escrigué una carta al reverent Rafel [[cognom::Bonet]], prevere i rector que era de l’església de Prades, on li deia que cuidés de l’administració i explotació dels dits pous, i que pagués les despeses corresponents, de les quals dit Antoni Nebot se’n faria càrrec; i dit Besora explica com en raó de dita carta ell s’encarregà de posar porció de neu als pous, rebent per la seva feina la corresponent paga de mans de dit Rafel Bonet. D’altra banda els dits Josep Aixalà menor i Marià Ferris declaren que d’ençà 1731 fins que dit Antoni de Nebot  morí, sempre veieren que aquest pagà els treballs que feien per recollir la neu i omplir els pous, i que fins la recent ordre de Magdalena de recollir la neu no tenen notícia que ningú altre de la casa de dita Magdalena se n’hagués fet càrrec.  
+
[[població::Reus]], [[data::1736-05-13|13 de maig 1736]]. [[tipus::DECLARACIÓ]]. Onofre [[cognom::Besora]], de 60 anys d’edat;  Pere-Josep [[cognom::Aixalà]] menor, de 31 anys; i Marià [[cognom::Ferris]] menor de dies, d’uns trenta anys, presten declaració davant el notari a petició i requeriment de Magdalena Morell, vídua de Jaume Nebot menor de dies, el dia de la seva mort resident a Riudoms. Les declaracions dels testimonis versen sobre l’aprofitament dels pous de neu i gel arrendats des del 1731 al suara difunt  Antoni Nebot, pous que segons declaren els testimonis no foren reomplerts durant l’hivern de 1734-1735, perdent-se’n la neu. Onofre Besora, segons explica, administrava els dits pous de gel, i poc abans del Nadal de 1734, veient que la neu es perdia, en parlà amb el procurador de dita Magdalena i amb ella mateixa, que en aquell moment no volgueren o consideraren oportú donar l’odre d’omplir els pous, com aquesta sí feu la corrent temporada. També diu saber Onofre Besora que trobant-se Antoni Nebot a Barcelona l’any 1733 escrigué una carta al reverent Rafel [[cognom::Bonet]], prevere i rector que era de l’església de Prades, on li deia que cuidés de l’administració i explotació dels dits pous, i que pagués les despeses corresponents, de les quals dit Antoni Nebot se’n faria càrrec; i dit Besora explica com en raó de dita carta ell s’encarregà de posar porció de neu als pous, rebent per la seva feina la corresponent paga de mans de dit Rafel Bonet. D’altra banda els dits Pere-Josep Aixalà menor i Marià Ferris declaren que d’ençà 1731 fins que dit Antoni de Nebot  morí, sempre veieren que aquest pagà els treballs que feien per recollir la neu i omplir els pous, i que fins la recent ordre de Magdalena de recollir la neu no tenen notícia que ningú altre de la casa de dita Magdalena se n’hagués fet càrrec.  
  
 
  FONT. AHT: FN Reus, capsa 242: [[notari::Pere Gay]], manual 1736, full 299; [[llengua::castellà]].
 
  FONT. AHT: FN Reus, capsa 242: [[notari::Pere Gay]], manual 1736, full 299; [[llengua::castellà]].
  
 
[[categoria: documents]]
 
[[categoria: documents]]

Revisió del 17:14, 27 jul 2017

Reus, 13 de maig 1736. DECLARACIÓ. Onofre Besora, de 60 anys d’edat; Pere-Josep Aixalà menor, de 31 anys; i Marià Ferris menor de dies, d’uns trenta anys, presten declaració davant el notari a petició i requeriment de Magdalena Morell, vídua de Jaume Nebot menor de dies, el dia de la seva mort resident a Riudoms. Les declaracions dels testimonis versen sobre l’aprofitament dels pous de neu i gel arrendats des del 1731 al suara difunt Antoni Nebot, pous que segons declaren els testimonis no foren reomplerts durant l’hivern de 1734-1735, perdent-se’n la neu. Onofre Besora, segons explica, administrava els dits pous de gel, i poc abans del Nadal de 1734, veient que la neu es perdia, en parlà amb el procurador de dita Magdalena i amb ella mateixa, que en aquell moment no volgueren o consideraren oportú donar l’odre d’omplir els pous, com aquesta sí feu la corrent temporada. També diu saber Onofre Besora que trobant-se Antoni Nebot a Barcelona l’any 1733 escrigué una carta al reverent Rafel Bonet, prevere i rector que era de l’església de Prades, on li deia que cuidés de l’administració i explotació dels dits pous, i que pagués les despeses corresponents, de les quals dit Antoni Nebot se’n faria càrrec; i dit Besora explica com en raó de dita carta ell s’encarregà de posar porció de neu als pous, rebent per la seva feina la corresponent paga de mans de dit Rafel Bonet. D’altra banda els dits Pere-Josep Aixalà menor i Marià Ferris declaren que d’ençà 1731 fins que dit Antoni de Nebot morí, sempre veieren que aquest pagà els treballs que feien per recollir la neu i omplir els pous, i que fins la recent ordre de Magdalena de recollir la neu no tenen notícia que ningú altre de la casa de dita Magdalena se n’hagués fet càrrec.

FONT. AHT: FN Reus, capsa 242: Pere Gay, manual 1736, full 299; castellà.