Diferència entre revisions de la pàgina «1724 Capbreu d’Ambròs Jaucet»

De Prades Memorial
Salta a:navegació, cerca
Línia 16: Línia 16:
  
  
<sub>ANOTACIÓ. Interpreto que els fragments en llatí, en aquest cas, són la referència a tota una part d’un text anterior que s’entén que aquí no s’explicita però que figura que hi és. Així, el primer dels fragments en llatí deu dir, tal i com s’extreu de la confessió de Francisco Roig, el següent: “mitjansant jurament per mi devall prestador, de grat y certa ciència confesso y reconech al Exm Sr. Don Nicolau de Cardona y de la Cerda, Marquès de Priego, Duch de Cardona, Comte de Prades y Sr. de la present vila y terme, y per dita sa Excia al Mch Joseph Toda y Grau, en la vila de Cornudella domicilat, thesorer de dita sa Excia del present Comtat y Procurador Patrimonial per estas cosas, en dit nom, present y acceptant, y a sos successors, que tinch y possehesch per dit Excm Sr en alou, lluïsme, firma, fadiga y altre qualsevol ple en dret y directe domini de dita sa Excia:”. Aquesta fórmula es repeteix, amb poques variants, en pràcticament totes les confessions de veïns de Prades. La resta de fragments fan referència també a llocs comuns, com l'acord del Procurador Patrimonial del duc de Medinaceli i comte de Prades amb la corresponent confessió.</sub>
+
<sub>'''ANOTACIÓ.''' Interpreto que els fragments en llatí, en aquest cas, són la referència a tota una part d’un text anterior que s’entén que aquí no s’explicita però que figura que hi és. Així, el primer dels fragments en llatí deu dir, tal i com s’extreu de la confessió de Francisco Roig, el següent: “mitjansant jurament per mi devall prestador, de grat y certa ciència confesso y reconech al Exm Sr. Don Nicolau de Cardona y de la Cerda, Marquès de Priego, Duch de Cardona, Comte de Prades y Sr. de la present vila y terme, y per dita sa Excia al Mch Joseph Toda y Grau, en la vila de Cornudella domicilat, thesorer de dita sa Excia del present Comtat y Procurador Patrimonial per estas cosas, en dit nom, present y acceptant, y a sos successors, que tinch y possehesch per dit Excm Sr en alou, lluïsme, firma, fadiga y altre qualsevol ple en dret y directe domini de dita sa Excia:”. Aquesta fórmula es repeteix, amb poques variants, en pràcticament totes les confessions de veïns de Prades. La resta de fragments fan referència també a llocs comuns, com l'acord del Procurador Patrimonial del duc de Medinaceli i comte de Prades amb la corresponent confessió.</sub>
  
 
[[categoria:documents]]
 
[[categoria:documents]]

Revisió del 09:19, 30 ago 2019

Prades, 23 de juliol 1724. CAPBREU. Ambròs Jauset, pagès de Prades, confessa i reconeix que té i posseeix per Nicolau de Cardona i de la Cerda, comte de Prades i senyor de la present vila i terme, en alou, lluïsme, firma, fadiga i altre qualsevol dret dominical, tot aquell tros de terra de pa o campa de tinguda unes tres passes d’amplària i un tornall de llargària, situat al terme de dita vila i a la partida dita la Comanda, prop la partida dita les Ribetes; el qual tros afronta a l’est amb terres de la Comanda de santa Magdalena, al sud amb el camí que va a la Ribera, a ponent amb terres de dit confessant, i al nord amb el camí del Molinet; pel qual tros de terra està obligat a dit comte de Prades i a llurs successors; i en virtut de dit jurament i sots obligació de llurs béns promet pagar (junt amb els cònjuges Pere Alsina i Maria Bonet, per tenir i posseir el molí fariner derruït , del qual el dit tros de terra és de pertinença de la sèquia de dit molí) cinc sous de cens, tots anys pagadors el dia de Nadal, amb lluïsme, firma, fadiga y directa Senyoria i tot altre qualsevol dret dominical; els quals cinc sous els paguen dits cònjuges Alsina y Bonet per tenir i posseir el dit molí. Aquest tros de terra correspon a dit confessant com a hereu del difunt Ramon Jauset, llur pare, per ell instituït en el seu darrer testament, que féu i signà en poder del rector de la vila de Prades als 10 d’octubre de 1717; i al dit difunt Ramon Jaucet li corresponia (segons s’assegura) per compra que en féu a Joan Alsamora, pagès que capbrevà el dit tros de terra en poder del Dt. Matheu Romeu, notari públic de Reus, als 21 dies del mes d’octubre de 1681. Són testimonis Francesc Roig, pagès de Prades, i Pere Franch, pagès de la Febró. Ambròs Jaucet signa aquest acte de pròpia mà.

FONT. ACAC : fons Notaris forans, reg. 2125: Taula del Capbreu del comtat de Prades (1724-1727), full 15 revers; català].


CONFESSIÓ D’AMBRÒS JAUCET

"Sia a tots manifest y notori com Jo, Ambròs Jauset, pagès de la vila de Prades, fiat ut in alia firmata per Roig, fol. 13, usque ad clausulam primo et dices antea tot aquell tros de terra de pa o campa de tinguda de tres passas de amplària y un tornall de llargària poch més o manco, situat en lo terme de dita vila y en la partida dita la Comanda, prop la partida dita las Ribetas, lo qual afronta a sol hixent ab terras de la Comanda de santa Magdalena, a mitg dia ab lo camí que va a la Ribera, a ponent ab terras de mi dit denunciant y a tremuntana ab lo camí del Molinet, per lo qual tros de terra fas y presto y a fer y prestar so tingut y obligat a dit Excm Sr. com a Comte del present Comtat de Prades [segueix a full 16 anvers] y a sos successors; y en virtut de dit jurament y sots obligació de mos béns prometo pagar y fer junt ab Pere Alsina y Maria Alsina y Bonet cònjuges, per tenir y possehir lo molí fariner derruït , del qual lo dit tros de terra és de pertinèncias de la sèquia de dit molí, sinch sous de sens tots anys pagadors lo dia de Nadal ab lluïsme, firma, fadiga y directa Senyoria y altre qualsevol dret dominical; los quals sinch sous los pagan dits conjuges Alsina y Bonet per tenir y possehir dit molí; lo qual tros de terra especta a mi dit denunciant com a hereu del quondam Ramon Jauset, mon pare, per ell instituït ab son últim y darrer testament, que féu y firmà en poder del Rvt. Rector de dita vila de Prades als 10 de octubre de mil xet cents y diset; y al dit quondam Ramon Jaucet espectava per compra (com se assereix) quen féu a Joan Alsamora, pagès qui cambrevà lo dit tros de terra en poder del Dt. Matheu Romeu, notari públich de la vila de Reus, als 21 dia del mes de octubre del any mil sis cents vuitanta y hu; les quals coses fer y cumplir prometo fiat ut in dicta remissa usque ad clausulam als dinou et dices antea. Als vint y tres dias del mes de juriol de mil set cents vint y quatre.

Senyal de mi Ambròs Jauset, denunciant predit, fiat ut in dicta remissa usque ad testes.

Testes huius rei sunt Franciscus Roig, agricola villa de Prades, et Petrus Franch, agricola termini de la Fabró in dicta villa repertu".


ANOTACIÓ. Interpreto que els fragments en llatí, en aquest cas, són la referència a tota una part d’un text anterior que s’entén que aquí no s’explicita però que figura que hi és. Així, el primer dels fragments en llatí deu dir, tal i com s’extreu de la confessió de Francisco Roig, el següent: “mitjansant jurament per mi devall prestador, de grat y certa ciència confesso y reconech al Exm Sr. Don Nicolau de Cardona y de la Cerda, Marquès de Priego, Duch de Cardona, Comte de Prades y Sr. de la present vila y terme, y per dita sa Excia al Mch Joseph Toda y Grau, en la vila de Cornudella domicilat, thesorer de dita sa Excia del present Comtat y Procurador Patrimonial per estas cosas, en dit nom, present y acceptant, y a sos successors, que tinch y possehesch per dit Excm Sr en alou, lluïsme, firma, fadiga y altre qualsevol ple en dret y directe domini de dita sa Excia:”. Aquesta fórmula es repeteix, amb poques variants, en pràcticament totes les confessions de veïns de Prades. La resta de fragments fan referència també a llocs comuns, com l'acord del Procurador Patrimonial del duc de Medinaceli i comte de Prades amb la corresponent confessió.