1785 Capítols matrimonials Salvador Febrer Parrot amb Antònia Oliver Barbat

Prades, 23 de maig 1785. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Salvador Febrer Parrot, fadrí, pagès de Prades (fill de Cristòfol Febrer, pagès difunt, i de Florentina Parrot, vivent, cònjuges de dita vila) i Antònia Olivé Barbat, donzella (filla de Pau Olivé, sabater, vivent, i d’Antònia Barbat, difunta, cònjuges de Prades).

Primerament la dita Florentina Parrot (“Febrer y Parrot” en el document) i el seu fill Josep Febrer, mare i germà respectivament de dit Salvador Febrer, per causa i contemplació del present matrimoni, i en paga i satisfacció de tots els drets a ell corresponents en la seva heretat i béns, com i també del llegat que en el seu últim testament feu el difunt reverent Joan Febrer, oncle seu, li donen en dot: primer, una peça de terra, part plantada de vinya i part botjà, que tenen i posseeixen en dit terme de Prades i en la partida del Segalàs, de tinguda d’uns sis jornals; també altra peça de terra, part campa, part garriga i part bosc, que tenen i posseeixen en dit terme i en la partida anomenada la Catalana, d’uns tres jornals de tinguda; també diverses peces de roba, així com una caixa de pi nova i guarnida. Tot el qual dot prometen lliurar-li el dia de l’enllaç matrimonial, amb pacte emperò que si dit Salvador Febrer morís sense fills en edat de testar, només podria testar i lliurement disposar de quaranta lliures barceloneses, i la resta del dot hauria de tornar als dits donadors o, faltant aquests, al seu hereu i universal successor. D’altra banda, el dit Salvador Febrer es dota ara de present amb la quantitat de cinquanta lliures que afirma tenir en aquell moment amb cabals i diners.

En altre capítol el dit Pau Olivé i el seu fill Marià Olivé, pare i germà respectivament d’Antònia Olivé, esdevenidora contraent, doten aquesta amb diverses peces de roba, una caixa de pi nova i guarnida (coses a lliurar el dia de les noces) amb el seu pany i clau, i amb la quantitat de cent lliures barceloneses, pagadores amb quatre iguals pagues anuals, el dia de Nadal, essent la primera el primer vinent; amb pacte, emperò, que si dita Antònia morís sense fills en edat de testar, només podria testar i lliurement disposar de quaranta lliures. La dita Antònia, amb exprés consentiment i voluntat dels dits el seu pare i germà i d’altres parents i benvolents seus dóna, constitueix i aporta el dit dot al seu esdevenidor marit, que al seu torn li fa i signa carta dotal i d’espoli alhora que li fa de creix, augment o donació per noces la quantitat de quinze lliures, que en cas d’haver-n’hi serien dels fills, i tot seguint la consuetud de l’Arquebisbat de Tarragona, acull i associa aquesta a totes compres i millores que al llarg del present matrimoni tinguin lloc.

Ambdues parts acorden que la fórmula d’heretament sigui de fills per fills i filles per filles, preferint sempre els mascles a les femelles i els del present matrimoni als de qualsevol altre.

Són testimonis Joan Fort, cirurgià de Prades, i Josep Martorell, sabater de Montblanc. Josep Febrer, Salvador Febrer, Pau Olivé i Marià Olivé signen de pròpia mà, mentre que per les dites Florentina Parrot i Antònia Olivé, que diuen no saber escriure, signa el primer dels dits testimonis.

FONT. ACCB : FN DE Montblanc, ref. 3405.1 : Alba i Molins, Salvador : Manual 1785, full 97 revers; català.