Diferència entre revisions de la pàgina «1790 Pau Alsamora venda terra a Ramon Juncosa»
(Es crea la pàgina amb «població::Prades, 23 de març 1790. tipus::VENDA TERRA. Pau cognom::Alsamora, pagès de Prades, per a subvenir les seves necessitats...».) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[població::Prades]], [[data::1790-03-23|23 de març 1790]]. [[tipus::VENDA TERRA]]. Pau [[cognom::Alsamora]], pagès de Prades, per a subvenir les seves necessitats del moment, ven perpètuament a Ramon [[cognom::Juncosa]], pagès de la mateixa vila, present, mitjançant emperò gràcia de poder redimir, part d’aquella peça de terra campa que pels seus certs i legítims títols té i posseeix franca en alou al terme de dita vila i partida anomenada del [[partida::Bassot]], la qual part té una dimensió aproximada de dues porques, afrontant a l’est amb dit venedor (que és el restant de dita peça de terra), al sud amb Joan [[cognom::Pallejà]], a ponent i nord amb el riu. Aquesta emperò venda a carta de gràcia es fa amb els pactes següents: que cap part pugui impedir a l’altra el pas de l’aigua, i que cada any el preu de la present venda hagi de disminuir la quantitat de set sous i sis diners. El preu d’aquesta venda a carta de gràcia és de quaranta lliures moneda barcelonesa, les quals dit venedor confessa haver rebut amb diners al comptat. Són presents per testimonis el dr. Ramon [[cognom::Ràfols]], i Anton [[cognom::Pujol]], apotecari, ambdós veïns de Prades, el primer dels quals signa per dit atorgant, que diu no saber escriure. | [[població::Prades]], [[data::1790-03-23|23 de març 1790]]. [[tipus::VENDA TERRA]]. Pau [[cognom::Alsamora]], pagès de Prades, per a subvenir les seves necessitats del moment, ven perpètuament a Ramon [[cognom::Juncosa]], pagès de la mateixa vila, present, mitjançant emperò gràcia de poder redimir, part d’aquella peça de terra campa que pels seus certs i legítims títols té i posseeix franca en alou al terme de dita vila i partida anomenada del [[partida::Bassot]], la qual part té una dimensió aproximada de dues porques, afrontant a l’est amb dit venedor (que és el restant de dita peça de terra), al sud amb Joan [[cognom::Pallejà]], a ponent i nord amb el riu. Aquesta emperò venda a carta de gràcia es fa amb els pactes següents: que cap part pugui impedir a l’altra el pas de l’aigua, i que cada any el preu de la present venda hagi de disminuir la quantitat de set sous i sis diners. El preu d’aquesta venda a carta de gràcia és de quaranta lliures moneda barcelonesa, les quals dit venedor confessa haver rebut amb diners al comptat. Són presents per testimonis el dr. Ramon [[cognom::Ràfols]], i Anton [[cognom::Pujol]], apotecari, ambdós veïns de Prades, el primer dels quals signa per dit atorgant, que diu no saber escriure. | ||
| − | FONT. ACCB: FN de Montblanc, | + | FONT. ACCB : FN de Montblanc, reg. 3264.1 : [[notari::Alba i Molins, Salvador]] : Manual 1790, full 138; [[llengua::castellà]]. |
[[categoria:documents]] | [[categoria:documents]] | ||
Revisió de 17:45, 3 oct 2018
Prades, 23 de març 1790. VENDA TERRA. Pau Alsamora, pagès de Prades, per a subvenir les seves necessitats del moment, ven perpètuament a Ramon Juncosa, pagès de la mateixa vila, present, mitjançant emperò gràcia de poder redimir, part d’aquella peça de terra campa que pels seus certs i legítims títols té i posseeix franca en alou al terme de dita vila i partida anomenada del Bassot, la qual part té una dimensió aproximada de dues porques, afrontant a l’est amb dit venedor (que és el restant de dita peça de terra), al sud amb Joan Pallejà, a ponent i nord amb el riu. Aquesta emperò venda a carta de gràcia es fa amb els pactes següents: que cap part pugui impedir a l’altra el pas de l’aigua, i que cada any el preu de la present venda hagi de disminuir la quantitat de set sous i sis diners. El preu d’aquesta venda a carta de gràcia és de quaranta lliures moneda barcelonesa, les quals dit venedor confessa haver rebut amb diners al comptat. Són presents per testimonis el dr. Ramon Ràfols, i Anton Pujol, apotecari, ambdós veïns de Prades, el primer dels quals signa per dit atorgant, que diu no saber escriure.
FONT. ACCB : FN de Montblanc, reg. 3264.1 : Alba i Molins, Salvador : Manual 1790, full 138; castellà.
