1811 Capítols matrimonial Marià Pons (Fulleda) i Antònia Roig Febrer (Prades)

De Prades Memorial
Salta a:navegació, cerca

Poblet, 27 de novembre 1811. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Marià (“Mariano”) Pons Roca, fadrí pagès (fill de Ramon Pons, també pagès, i de Magdalena Roca, cònjuges difunts, veïns que foren del poble de Fulleda) i Antònia Roig Febré, donzella (filla de Francesc –“Francisco”- Roig i de Maria Febré, cònjuges vivents de Prades).

Primerament Llorenç Febré, avi matern i els dits cònjuges Roig i Febré, pares de la dita Antònia, per donació efectiva després de la seva mort, per títol de donació i heretament universal atorguen a la dita sa filla i neta tots els béns que tenen i tindran, emperò amb diverses reserves: Primerament el dit Llorenç, avi de la donatària, es reserva el mateix que es reservà quan es casà la seva filla Maria; els pares de Maria, per la seva banda, es reserven mentre visquin els dos o un dels dos l’usdefruit de les coses donades a aquesta, prometent de dit usdefruit mantenir dits esdevenidors cònjuges i família, treballant aquests en profit de la casa, i vivint amb aquests; també dits donadors es reserven la facultat d’acomodar als restants fills que tenen o tindran, en funció de les possibilitats del seu patrimoni; i així mateix es reserven la quantitat de vuit-centes lliures entre el dos (quatre-centes per cap) per tal de poder testar i disposar-ne lliurement; volent que si un o altre de dits donadors morís intestat o sense disposar de dita reserva, la part tocant d’aquell que hagi mort intestat passi al domini del sobrevivent, i sigui obligació d’Antònia Roig donatària el fer els sufragis acostumats en cas de mort dels majors de la casa. I en cas de sobrevivença de fill o fills mascles d’aquest o altre matrimoni dits donadors volen que la donació universal quedi sense efecte, i només tingui lloc la particular que en tal cas li faran en contemplació del present matrimoni i en paga de tots els seus drets, que és de vuit-centes lliures moneda catalana, a més de robes i altres havers, a lliurar en la forma següent: dues-centes lliures, robes i altres havers el dia que Antònia s’hagi d’absentar de la casa dels pares per raó de la sobrevivença del fill mascle, altres dues-centes lliures de dit dia a un any, i altres dues-centes lliures anuals consecutivament en semblant dia, fins satisfer el total de la quantitat promesa. Si dita donatària emperò morís sense fills o filles en edat de testar tenint lloc la donació universal, només podrà disposar lliurement de la quantitat de 400 lliures catalanes, i per al cas que la dita donació universal no tingui lloc per sobrevivença d’algun fill mascle de dits donadors i la donatària hagués mort sense fills ni filles en edat de testar, en tal cas només podrà disposar de la quantitat de 266 lliures, 13 sous i 4 diners, havent de retornar la resta a dits donadors o als seus hereus. A banda d’acceptar aquesta donació, amb els corresponents pactes i reserves, Antònia també renuncia al benefici per minoria d’edat, atès que, segons es diu, és menor de 25 anys però major de 18.

En altre capítol Manuel Pons, germà de Marià Pons esdevenidor contraent, i hereu universal que afirma ser dels béns del seu difunt pare Ramon Pons, en pagament de tots els drets que assisteixen a aquest li atorga d’una part la quantitat de mil lliures moneda catalana, a més de diverses robes relacionades, part de les quals “per adornar a sa venidora muller”, a més d’una caixa de noguer, donació lliuradora de la següent manera: tota la roba i dues-centes lliures el dia del desposori, i així en dit dia cada any fins fer efectiva aquella quantitat, sempre amb pacte que si dit Marià morís sense fills en edat des testar, en tal avinentesa només podria fer i disposar de 333 lliures, sis sous i vuit diners moneda catalana, i el restant hauria de tornar a dit donador o a l’hereu d’aquest.

La dita Antònia Roig, fent aquestes coses amb consentiment dels seus pares i avi, constitueix i aporta el seu dot al seu esdevenidor marit, que al seu torn li fa carta dotal i d’espoli, i li fa de creix, augment o donació per noces la quantitat de 250 lliures, que s’estipula sigui a favor dels fills, i que en defecte d’ells la dita Antònia pugui en vida usufructuar-lo, o bé prendre’n la meitat i fer-ne lliure ús. D’altra banda Marià Pons constitueix i aporta en aixovar seu als dits Llorenç Febré, Francisco Roig, Maria Febré i Antònia Roig i Febré tot allò donat pel seu germà, per tal de millor suportar els càrrecs del present matrimoni, i tots aquells li signen carta dotal i d’aixovar de i per la soldada de vint lliures anuals que li fan durant els primers deu anys del matrimoni, la qual cosa prometen fer, i tal i com és costum i pràctica antiga de la ciutat, camp i arquebisbat de Tarragona s’acullen tots cinc a totes compres i millores que durant el present matrimoni tindran lloc, vivint els cinc al quint, els quatre al quart, els tres al terç, i vivint dits esdevenidors cònjuges per meitat; millores que havent-hi fills seran d’aquests, i en cas contrari cadascun podrà fer i disposar de la seva part.

També és pactat entre ambdues parts que, en cas d’haver-hi fills d’aquest i altre matrimoni, els fills i filles d’aquest seran preferits als de qualsevol altre matrimoni posterior, fills per fills i filles per filles.

Llorenç Febré i Manuel Pons signaren personalment, i pels demés, que digueren no saber escriure, signà un dels testimonis.

FONT. ACCB : FN de l’Espluga de Francolí,  reg. 385 : Marsal i Llenas, Joan : Manual 1811-1812, full 360/1811; català.