1792 Testament i codicil de Joan Pinyó Casals prevere i rector de Montblanc

Montblanc, 22 de setembre 1792. TESTAMENT I CODICIL. Darreres voluntats de Joan Pinyó Casals, prevere y plebà de la parroquial església de la vila de Montblanc (fill de Pere Pinyó, teixidor de lli, i de Francesca Casals, cònjuges difunts de la vila de Prades).

Elegeix marmessors i executors del seu testament a Joan Casals de la vila de Prades “y al present en esta vila de Montblanch domiciliat cosí germà meu”, al reverent i guardià que en aquell moment és del convent de Sant Francesc de Montblanc, i al doctor en drets Joseph Ramon Alba, de la mateixa vila.

Dit testador vol ser enterrat a l’església parroquial de Montblanc, en la forma en què s’acostumen a enterrar els plebans de la dita vila, ordenant que els funerals d’enterrament, novena i cap d’any li siguin celebrats de classe major.

Llega a l’arquebisbe de Tarragona una lliura i deu sous moneda barcelonesa, per dret de superioritat i qualsevol altre dret que pugui tenir en els seus béns. Llega a la sagristia de l’església parroquial de Montblanc tots els ornaments de dit missa que té a la sagristia de l’església parroquial de Prades. Llega a Josep Casals, pagès de Prades, cosí germà seu, una peça de terra que té en aquella vila, dita los Castanyers. També deixa a Pere Casals, també pagès de Prades i també cosí germà seu, una altra peça de terra que té a Prades, en la partida de los Castellots. També llega a Ramona (“Raimunda”) Sales, religiosa novícia al Convent de Nostra Senyora de la Serra de la vila de Montblanc cent lliures que li ha promès en cas de professar en dit convent. De tots els seus altres béns, ordena que se’n facin tres parts parts iguals i que es reparteixin com a cohereus : una pels sufragis de la seva ànima a disposició dels seus marmessors per fer-ne celebrar misses i en la major brevetat possible; l’altra a distribuir entre els pobres de Montblanc i de Prades, també a disposició dels seus marmessors, i fent que en participin amb alguna porció els pobres d’Ulldemolins; la tercera part a repartir entre els seus parents materns fins al grau de cosins germans, incloent-hi mullers, fills i néts, i segons les necessitats de cadascú a apreciar pels dits seus marmessors.

Seguit d’aquest testament trobem un codicil relacionat: Primer, a més de la casulla blanca llegada a la Sagristia de Montblanc, li llega també el camisó, alba i amito millor que té. També llega a Joan Casals Roig, estudiant en gramàtica, els llibres de filosofia, teologia moral i mística que té i condueixin als estudis per la carrera eclesiàstica, deixant a disposició dels seus marmessors senyalar-li dits llibres, ordenant que dels restants llibres se’n facin dues parts iguals, una de les quals llega a la plebania de Montblanc, i l’altra a la rectoria de Prades, tenint el rector d’aquesta la facultat de triar la part que més li abelleixi, però de tal forma que dits llibres restin sempre en dites rectories, i ni rector ni plebà ni altres puguin alienar-los. També ordena que si la sagristia de Montblanc li cedeix una casulla negra per a enterrar-lo, encara que sigui inferior se li cedeixi també una de les millors que ell té. També llega al seu cosí germà Joan Casals, pels serveis que d’aquest té rebuts, la mula que actualment té, i així mateix mana que li sigui entregat tot allò que aquest digui que és seu, atès que li té plena confiança. D’aquella terra part dels seus béns que en el seu darrer testament té disposat que es reparteixi entre els seus parents de part de mare, de dita tercera part en deixa i llega la meitat al seu cosí germà Joan Casals i vol que l’altra meitat es reparteixi entre tots els restants parents. També vol que seguida la seva mort els seus marmessors en prenguin inventari i després els venguin al públic encant i els distribueixin de la manera disposada en el testament.

FONT. ACCB : FN de Montblanc, reg. 3411.1 : Alba i Molins, Salvador : Testaments 1779-1794, full 138; català.