Bassot: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| (Hi ha 9 revisions intermèdies que no es mostren del mateix usuari) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
<big>Bassot/Bassots, el/els.</big> | '''<big>Bassot/Bassots, el/els.</big>''' | ||
"Venint del poble, la partida comença al "muro" del Sanatori i tira amunt. És a l'E del Pagès, en amunt del racó dels Hortals. Confronta amb el Colomer. Va quasi fins al coll de Felip. | "Venint del poble, la partida comença al "muro" del Sanatori i tira amunt. És a l'E del Pagès, en amunt del racó dels Hortals. Confronta amb el Colomer. Va quasi fins al coll de Felip. | ||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Al barranc dels Bassots hi havia deu o dotze preses construïdes amb fang i gleva, per retenir-hi aigua per al reg d'algunes parades. Cada presa donava lloc a un bassot. Se les havia de construir de manera que, en cas de revinguda del barranc, la força del corrent les pogués destruir perquè les aigües poguessin seguir llur curs natural." | Al barranc dels Bassots hi havia deu o dotze preses construïdes amb fang i gleva, per retenir-hi aigua per al reg d'algunes parades. Cada presa donava lloc a un bassot. Se les havia de construir de manera que, en cas de revinguda del barranc, la força del corrent les pogués destruir perquè les aigües poguessin seguir llur curs natural." | ||
A més de la partida, el treball de Ramon Amigó també fa referència al barranc dels Bassots, el camí dels Bassots, el pinar dels Bassots, el Coll dels Bassots i el barranc del Coll dels Bassots (en aquests darrers dos casos una denominació només emprada a Capafonts) | A més de la partida, el treball de Ramon Amigó també fa referència al barranc dels Bassots, el camí dels Bassots, el pinar dels Bassots, el Coll dels Bassots i el barranc del Coll dels Bassots (en aquests darrers dos casos una denominació només emprada a Capafonts): | ||
'''El barranc dels Bassots:''' | |||
"Té el seu començament en una clotada que hi ha entre la Moleta i la roca del Gríngol. Hi ha qui l'anomena la clotada de la Cova, perquè hi guaita la cova del Pere. S'orienta cal al S, pel costat del coster de la Gallissana. Aquest bocí es coneix sobretot com de la Font dels Pobres. Té un recorregut de cap als 2 km. i un desnivell de cap als 120 m. Més avall, se'l coneix com de la Font d'en Grau i, a continuació, com de l'Àliga. S'ajunta amb el barranc del Pou, a ponent de la vila." | |||
'''El camí dels Bassots:''' | |||
Amb una direcció NE, surt del poble per la font d'en Grau i es reuneix amb el camí de Montblanc, a la Bassa. Va pujant suaument fins que n'arrenca, cap a l'E, el camí del Coll de Serafí. Aleshores, del dels Bassots, que segueix cap al NE, se'n comença a dir de la Font dels Pobres. També se'l coneix per camí dels Plans, i de Rojals." | |||
'''El Coll dels Bassots:''' | |||
"Denominació que els de Capafonts donen al coll del Serafí. Té lògica, perquè, des de Capafonts, fa passar al barranc dels Bassots." | |||
'''El barranc del Coll dels Bassots:''' | |||
És una denominació només utilitzada a Capafonts perquè, venint de Capafonts, el coll fa entrar als Bassots. És el barranc que, partint de vora el coll del Serafí, arran dels Pics, pren una direcció SE, per sota el pla de les Freixes i el coster de Rosària. El vessant és format per un serrat que arrenca de per allà al pla del Ganxo i va cap al S. Es reuneix amb el barranc que procedeix de les Marfanyes i, plegats, formen el barranc de l'Aragonesa. Recorre encara no 1 km, amb un desnivell de cap a 190 m." | |||
<small>Extret de Ramon Amigó i Anglès: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'' (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985).</small> | |||
{{Partida}} | {{Partida}} | ||
Revisió de 17:55, 26 maig 2018
Bassot/Bassots, el/els.
"Venint del poble, la partida comença al "muro" del Sanatori i tira amunt. És a l'E del Pagès, en amunt del racó dels Hortals. Confronta amb el Colomer. Va quasi fins al coll de Felip.
Al barranc dels Bassots hi havia deu o dotze preses construïdes amb fang i gleva, per retenir-hi aigua per al reg d'algunes parades. Cada presa donava lloc a un bassot. Se les havia de construir de manera que, en cas de revinguda del barranc, la força del corrent les pogués destruir perquè les aigües poguessin seguir llur curs natural."
A més de la partida, el treball de Ramon Amigó també fa referència al barranc dels Bassots, el camí dels Bassots, el pinar dels Bassots, el Coll dels Bassots i el barranc del Coll dels Bassots (en aquests darrers dos casos una denominació només emprada a Capafonts):
El barranc dels Bassots: "Té el seu començament en una clotada que hi ha entre la Moleta i la roca del Gríngol. Hi ha qui l'anomena la clotada de la Cova, perquè hi guaita la cova del Pere. S'orienta cal al S, pel costat del coster de la Gallissana. Aquest bocí es coneix sobretot com de la Font dels Pobres. Té un recorregut de cap als 2 km. i un desnivell de cap als 120 m. Més avall, se'l coneix com de la Font d'en Grau i, a continuació, com de l'Àliga. S'ajunta amb el barranc del Pou, a ponent de la vila."
El camí dels Bassots: Amb una direcció NE, surt del poble per la font d'en Grau i es reuneix amb el camí de Montblanc, a la Bassa. Va pujant suaument fins que n'arrenca, cap a l'E, el camí del Coll de Serafí. Aleshores, del dels Bassots, que segueix cap al NE, se'n comença a dir de la Font dels Pobres. També se'l coneix per camí dels Plans, i de Rojals."
El Coll dels Bassots: "Denominació que els de Capafonts donen al coll del Serafí. Té lògica, perquè, des de Capafonts, fa passar al barranc dels Bassots."
El barranc del Coll dels Bassots: És una denominació només utilitzada a Capafonts perquè, venint de Capafonts, el coll fa entrar als Bassots. És el barranc que, partint de vora el coll del Serafí, arran dels Pics, pren una direcció SE, per sota el pla de les Freixes i el coster de Rosària. El vessant és format per un serrat que arrenca de per allà al pla del Ganxo i va cap al S. Es reuneix amb el barranc que procedeix de les Marfanyes i, plegats, formen el barranc de l'Aragonesa. Recorre encara no 1 km, amb un desnivell de cap a 190 m."
Extret de Ramon Amigó i Anglès: Noms de lloc i de persona del terme de Prades (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985).
