Breu crònica de la recerca

De Prades
Dreceres ràpides:navegació, cerca

El meu interès historiogràfic per la vila de Prades prové de la recerca genealògica que vaig iniciar fa uns anys. És a Prades on es troben, probablement des de fa uns segles, les arrels familiars que m’enllacen a través del meu primer cognom. A Prades va néixer el besavi que es va casar i establir a Torroja del Priorat, poblet on va néixer una nova branca dels Aixalà, la de l’avi Miquel i els seus germans i descendents, i amb els quals (ells i el marc físic i humà de la població) he tingut de sempre una relació ben especial.

Com és prou sabut, en una recerca genealògica són un element no ja fonamental sinó certament imprescindible els registres parroquials, i en el cas de Prades (com en tants d’altres) els qui menem una investigació topem, i massa aviat val a dir, amb una de les majors constants que es donen en el decurs del procés històric, tal és la desaparició o, pitjor, destrucció de la documentació, a voltes per fets casuals o accidentals, però sovint (com és el cas) degut als conflictes a què tan fàcilment hem estat (i som, gosaria a dir) donats els humans, i nogensmenys els catalans.

El cas és que el setembre de 1837, i en el decurs de la Primera Guerra Carlina, la vila de Prades va patir un incendi arran del qual la totalitat dels registres parroquials anteriors a la contesa és gairebé segur que van ser destruïts per les flames. És així com les partides de baptismes s’inicien el 1835, les d’òbits (defuncions) el 1831, i les de desposoris el 1839. Abans d’aquestes dates res, tret d’un quadernet extret de dades copiades d’uns llibres d’un tal mossèn Ratés, de moment no localitzats, i on es resumeixen de manera molt genèrica un seguit d’entrades corresponents (amb alguna llacuna) al període 1814-1826.

Davant les magres perspectives que fàcilment es podien preveure a la meva recerca familiar, s’obria una petita però tanmateix ingent escletxa: la recerca en fonts notarials. La relació esforços-resultats, però, encara devia ser més previsible, si fa o no fa bastant assimilable a la metàfora aquella de l’agulla i el paller, i a la vista de les circumstàncies em va semblar que pagava la pena fer una virada estratègica als objectius de la meva investigació, ampliant-los i socialitzant-los, això és: l’eix central deixava de ser la investigació pradenca del meu arbre genealògic, i en el seu lloc hi situava la reconstrucció del conjunt de llinatges vinculats a la vila roja.

Fins avui mateix han estat centenars d’hores remenant documentació als arxius, sobretot a Tarragona i a Montblanc, i encara és molta la feina que tinc pendent en aquest àmbit. De resultes de la feina feta he localitzat ja més d’un miler de documents relacionats amb gent de Prades. Una part de la feina, la merament recopilatòria, doncs, ja està feta, i si més no és aquesta la que us faig pública. Per poc que pugui, però, aniré també aprofundint en altres aspectes que de forma més nítida pertanyen ja a l’àmbit de la investigació, i que espero trobin també cabuda en aquesta eina.


Més...

La crema de la memòria