1750 Capítols matrimonials Roc March Barberà (de Capafonts) amb Maria Vilà Gras (de Prades)

De Prades
Dreceres ràpides:navegació, cerca

Reus, 20 de desembre 1750. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Capítols Matrimonials entre Roc March Barberà, fadrí, pagès del lloc de Capafonts (fill d’altre Roc March, també pagès de dit lloc, difunt, i de Florentina Barberà, vivent) i Maria Vilà Gras, donzella (filla de Miquel Vilà, ferrer de Prades, difunt, i de Josepa Gras, vivent). La mare del contraent fa a aquest donació i heretament universal de tots els seus béns, efectiva després de la seva mort, reservant-se’n el ple i lliure usdefruit “a arbitre de bon baró”, emperò comprometent-se a tenir bona cura dels esdevenidors cònjuges, fill i família a canvi que aquests treballin per al profit de la Casa. La mateixa donadora es reserva, per a testar i col•locar als seus altres fills, la quantitat de 300 lliures barceloneses. Hom pacta que el futur contraent, en cas de tenir descendència en edat de testar pugui disposar lliurement del seu dot, però que en cas de no ser així només pugui disposar de trenta lliures i la resta hagi de tornar a dita donadora o als seus hereus i successors. També es pacta que si per qualsevol causa o raó dits cònjuges esdevenidors se’n volguessin anar de la casa de dita donadora, en tal cas aquesta només tingui obligació de donar el dot que Maria Vilà l’hi haurà constituït i aportat, en la forma en què l’haurà rebut. En un altre capítol Josepa vídua de Vilà, i Andreu Vilà ferrer, mare i germà de la contraent, per la seva part d’heretat i legítimes paterna i materna i suplement de aquella, i altres drets que li puguin correspondre en l’heretat i béns dels seus pares, atorguen a Maria Vilà contraent la quantitat de 155 lliures barceloneses (pagadores vint-i-cinc el dia de Nostra Senyora de setembre de l’any 1751, i les restants cent trenta amb sis iguals pagues, començant a fer la primera del dia de les esposalles a un any, i consecutivament cada any fins a la seva íntegra liquidació, tret de la darrera que ha de ser d’una part de deu lliures i d’altra part d’un seguit de robes que s’hi especifiquen, a més d’una caixa de noguer amb el seu pany i clau nova), dot de què podrà disposar lliurement si té fills del matrimoni en edat de testar, però que en cas de no ser així s’haurà de limitar a setanta lliures, i retornar la resta. Com sol ser usual, la donatària contraent aporta el dot a ella donada al seu futur marit i en aquest cas també a la seva sogra, que al seu temps es comprometen a retornar-lo en cas que el matrimoni fineixi, i que li fan de creix o augment de dot 25 lliures, que correspondran als fills o, en el el seu defecte, als hereus. Igualment, els dits mare i fill March i Barberà associen al terç Maria Vilà contraent a totes compres i millores que es donin en l’esdevenidor matrimoni. D’altra banda és pactat entre dites parts que en cas que un dels cònjuges premori a l’altre, el sobrevivint no podrà pretendre dels béns del que premorirà més que deu lliures. També, en cas de mort d’un dels cònjuges amb fills vius, s’acorda que els fills o filles del present matrimoni seran preferits als de qualsevol altre. Dites parts també es comprometen a no intervenir en altres matrimonis mentre aquest no s’executa. De tots els intervinents només signa de pròpia mà Andreu Vilà, per no saber la resta escriure.

FONT. AHT: FN Reus; capsa 328: Barreter, Francesc : Capítols Matrimonials 1748-1751, full 130; català.