Diferència entre revisions de la pàgina «Gritella»

De Prades Memorial
Salta a:navegació, cerca
 
Línia 1: Línia 1:
 +
<big>'''Gritella, la'''</big>
 +
 
Ramon Amigó, en el seu llibre de 1985, es feia ressò del fet que els seus consultats havien coincidot a pronunciar com una -k- la consonant inicial, una tendència que podem trobar en diversos documents que tendeixen a escriure Clitella (també, doncs, com ja feia notar Amigó, el canvi de -r- per -l-). La Gritella és la continuació meridional del pla de la Guàrdia, amb característiques molt semblants: roca calcària clivellada, cingles, molts coscolls i algun grup de pins i amb un aspecte, assenyala Amigó, de solitud i desolació. Només el cingles del seu cantó O, on hi ha el grau d'en Saura i algun altre grau, corresponen a Prades; altrament, és territori del terme de Siurana. Segons l'etimologia popular voldria dir "el crit d'elles", referint-se a les forces dels moros de Siurana que, des dels punts de vigilància del capdamunt de la serra, se sentien cridar quan sortien per alguna acció militar.
 
Ramon Amigó, en el seu llibre de 1985, es feia ressò del fet que els seus consultats havien coincidot a pronunciar com una -k- la consonant inicial, una tendència que podem trobar en diversos documents que tendeixen a escriure Clitella (també, doncs, com ja feia notar Amigó, el canvi de -r- per -l-). La Gritella és la continuació meridional del pla de la Guàrdia, amb característiques molt semblants: roca calcària clivellada, cingles, molts coscolls i algun grup de pins i amb un aspecte, assenyala Amigó, de solitud i desolació. Només el cingles del seu cantó O, on hi ha el grau d'en Saura i algun altre grau, corresponen a Prades; altrament, és territori del terme de Siurana. Segons l'etimologia popular voldria dir "el crit d'elles", referint-se a les forces dels moros de Siurana que, des dels punts de vigilància del capdamunt de la serra, se sentien cridar quan sortien per alguna acció militar.
  
 
+
<small>Extret de Ramon Amigó i Anglès: Noms de lloc i de persona del terme de Prades (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985).
 +
</small>
  
 
{{partida}}
 
{{partida}}

Revisió de 19:20, 30 maig 2018

Gritella, la

Ramon Amigó, en el seu llibre de 1985, es feia ressò del fet que els seus consultats havien coincidot a pronunciar com una -k- la consonant inicial, una tendència que podem trobar en diversos documents que tendeixen a escriure Clitella (també, doncs, com ja feia notar Amigó, el canvi de -r- per -l-). La Gritella és la continuació meridional del pla de la Guàrdia, amb característiques molt semblants: roca calcària clivellada, cingles, molts coscolls i algun grup de pins i amb un aspecte, assenyala Amigó, de solitud i desolació. Només el cingles del seu cantó O, on hi ha el grau d'en Saura i algun altre grau, corresponen a Prades; altrament, és territori del terme de Siurana. Segons l'etimologia popular voldria dir "el crit d'elles", referint-se a les forces dels moros de Siurana que, des dels punts de vigilància del capdamunt de la serra, se sentien cridar quan sortien per alguna acció militar.

Extret de Ramon Amigó i Anglès: Noms de lloc i de persona del terme de Prades (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985).


Documents

 Data"Data <span style="font-size:small;">(Date)</span>" is a type and predefined property provided by Semantic MediaWiki to represent date values.NotariLlengua
1761 Francisco Besora presa de possessió casa i diverses peces de terra13 juliol 1761Alba i Molins, Salvadorcastellà
1771 Pere-Joan Besora venda terra a Pau Bonet7 maig 1771Hortet i Oliver, Joan Paucastellà
1771 Pere-Joan Besora àpoca a Pau Bonet relacionada venda terra28 agost 1771Hortet i Oliver, Joan Paucastellà