1775 Autoritats de Prades arrendament dels molins fariners que el Comú té a Vilanova

Prades, 29 de gener 1775. ARRENDAMENT PÚBLIC. Anton Espasa (regent la batllia per carència de Francesc Nogué, batlle), Joan Bonet, Andreu Vilà, i Josep Parrot (regidors), i Isidre Abelló, síndic procurador, tots de Prades, reunits a casa de dit Bonet, i havent tingut lloc la pública subhasta feta per Josep Cortès, nunci jurat i corredor públic de dita vila, donen i concedeixen en arrendament per tres anys (que van del passar primer de gener i acaben el darrer dia de desembre de 1777) a Pau Prats, moliner habitant de Capafonts, com a major postor, els molins de farina que té el Comú de Prades al terme de Vilanova, i pel preu de 336 lliures, 17 sous i 6 diners.

Aquest acte d’arrendament és precedit de la transcripció de memorial que el 25 de juliol de 1774 les autoritats locals del moment (sembla que les mateixes, tret del batlle, que segons s’hi diu era Joan-Baptista Anglès) adreçaren a l’Intendent de Barcelona, acompanyat de la certificació encarregada per aquests a dos mestres de molins de farina (Joan Espasa, de Vilanova, i Anton Rosselló, habitant al molí de Vilanova) i seguit de la transcripció del decret (amb data 28 de juliol, i signat a Poblet) de dita intendència. El dit Memorial exposa el mal estat en què després de quaranta-vuit anys de funcionament es troben les quatre moles de dits molins fariners, i l’agreujant que ha suposat l’ordre vigent de limitar a un any els contractes d’arrendament, per les quals coses sol•liciten llicència per comprar el corrent any dues moles, pagant-les del mateix arrendament i d’altres béns del Comú, així com fer l’arrendament per tres anys.

Els mestres moliners en fan un informe de tipus tècnic, i la intendència autoritza les demandes de les autoritats de Prades, no sense fer una crítica indirecta a les autoritats locals que en el seu moment no van actuar per a evitar la degradació soferta per dits molins. Aquest document d’arrendament inclou també la corresponent tabba amb les condicions, drets i deures d’arrendadors i arrendataris -com és usual en l’època, en llengua catalana, tot i que el text base està redactat en castellà, i que en la referència que les autoritats locals fan a dita tabba s’hi diu “que es en lengua vulgar”. Pau Prats fa les habituals acceptacions, i per a major seguretat posa com a fiances a Pau Besora, pagès de Prades, i a Joan Besora, pagès de Capafonts, que accepten la designació i prometen dur a terme els seus compromisos.

FONT. ACCB : FN de l’Espluga de Francolíc: Marsal, Joan : Manual 1774-1775, full 33/1775; castellà i català (tabba i fragments).