Diferència entre revisions de la pàgina «1773 Capítols matrimonials Joan Abelló Vallverdú amb Maria Casals Bosch»

De Prades Memorial
Salta a:navegació, cerca
Línia 1: Línia 1:
 
[[població::Prades]], [[data::1773-04-12|12 d’abril 1773]]. [[tipus::CAPÍTOLS MATRIMONIALS]]. Per i entre Joan [[cognom::Abelló]] [[cognom::Vallverdú]], fadrí pagès (fill d’Isidre –“Isidro”- Abelló, pagès, i de Mariagna Vallverdú, vivents) i Maria [[cognom::Casals]] [[cognom::Bosch]], donzella (filla de Joan Casals, pagès difunt, i de Magdalena Bosch, vivent), tots de la vila de Prades. En el document el pare de la contraent figura com a “Joan Batiste”, tot i que la resta de documentació que en tenim s’hi refereix sempre com a Joan.  
 
[[població::Prades]], [[data::1773-04-12|12 d’abril 1773]]. [[tipus::CAPÍTOLS MATRIMONIALS]]. Per i entre Joan [[cognom::Abelló]] [[cognom::Vallverdú]], fadrí pagès (fill d’Isidre –“Isidro”- Abelló, pagès, i de Mariagna Vallverdú, vivents) i Maria [[cognom::Casals]] [[cognom::Bosch]], donzella (filla de Joan Casals, pagès difunt, i de Magdalena Bosch, vivent), tots de la vila de Prades. En el document el pare de la contraent figura com a “Joan Batiste”, tot i que la resta de documentació que en tenim s’hi refereix sempre com a Joan.  
  
Primerament l’àvia (Mariagna “Abelló y Vallverdú”) i els pares del contraent, Joan Abelló, amb donació entre vius posterior a llur òbit, i no abans, constitueixen al seu respectiu nét i fill hereu universal de tots els seus béns, reservant-se en vida el seu usdefruit, del qual prometen sustentar als esdevenidors cònjuges i família si en tindran, i amb d’altres pactes com la reserva de 100 lliures que per a poder testar i lliurement disposar-ne es fa Isabel-Agna “Abelló”, vídua, àvia del futur contraent, qui també es reserva tot allò que constava en els capítols matrimonials dels seus citats fill i nora; i especialment les 800 lliures que aquests altres es reserven per acomodar “a altre fill que tenen”, testar i lliurement disposar-ne; emperò, si dit Joan Abelló morís sense descendència en edat de testar, en tal cas només podria disposar de 200 lliures, i hauria de retornar la resta.  
+
Primerament l’àvia, Isabel-Anna, i els pares del contraent, Joan Abelló, amb donació entre vius posterior a llur òbit, i no abans, constitueixen al seu respectiu nét i fill hereu universal de tots els seus béns, reservant-se en vida el seu usdefruit, del qual prometen sustentar als esdevenidors cònjuges i família si en tindran, i amb d’altres pactes com la reserva de 100 lliures que per a poder testar i lliurement disposar-ne es fa Isabel-Agna “Abelló”, vídua, àvia del futur contraent, qui també es reserva tot allò que constava en els capítols matrimonials dels seus citats fill i nora; i especialment les 800 lliures que aquests altres es reserven per acomodar “a altre fill que tenen”, testar i lliurement disposar-ne; emperò, si dit Joan Abelló morís sense descendència en edat de testar, en tal cas només podria disposar de 200 lliures, i hauria de retornar la resta.  
  
 
En altre capítol Joan-Baptista Casals i Magdalena Bosch, avi i mare respectivament de Maria Casals contraent, doten aquesta amb 350 lliures barceloneses (300 en renda, a lliurar el dia de les noces, i 50 en diners al comptat, que es pagarien al llarg del proper mes d’octubre), diversa roba, i una caixa de noguer guarnida, i fusta d’àlber per a fer un armari o caixa, tot això amb diversos pactes:  el primer d’ells, que si dins el termini de sis anys entreguen amb diners les tres-centes lliures de la renda, degui aquesta tornar a ells dits donadors o a sos hereus y successors; l’altre, que si dita contraent morís sense descendència en edat de testar, només podria disposar de 150 lliures, i hauria de retornar la resta als seus donadors, o als seus hereus o successors. En altres capítols, els ja citats atorgants de l’altra part, fan a Maria Casals 50 lliures de creix, augment o donació per noces que, cas de tenir-ne, passarien als fills de l’esdevenidor matrimoni, alhora que l’associen (inicialment al quint) a totes compres i millores que al llarg del mateix puguin tenir lloc.
 
En altre capítol Joan-Baptista Casals i Magdalena Bosch, avi i mare respectivament de Maria Casals contraent, doten aquesta amb 350 lliures barceloneses (300 en renda, a lliurar el dia de les noces, i 50 en diners al comptat, que es pagarien al llarg del proper mes d’octubre), diversa roba, i una caixa de noguer guarnida, i fusta d’àlber per a fer un armari o caixa, tot això amb diversos pactes:  el primer d’ells, que si dins el termini de sis anys entreguen amb diners les tres-centes lliures de la renda, degui aquesta tornar a ells dits donadors o a sos hereus y successors; l’altre, que si dita contraent morís sense descendència en edat de testar, només podria disposar de 150 lliures, i hauria de retornar la resta als seus donadors, o als seus hereus o successors. En altres capítols, els ja citats atorgants de l’altra part, fan a Maria Casals 50 lliures de creix, augment o donació per noces que, cas de tenir-ne, passarien als fills de l’esdevenidor matrimoni, alhora que l’associen (inicialment al quint) a totes compres i millores que al llarg del mateix puguin tenir lloc.
Línia 9: Línia 9:
 
Actuen com a testimonis Francesc (“Francesch”) [[cognom::Pujol]], apotecari, i Francesc (“Francisco”) [[cognom::Roig]], pagès, els dos de la mateixa vila de Prades. I pels sobredits, els esmentats Isidro Abelló, Joan Abelló y Joan Baptista Casals signen de mà propia, mentre que per les dites Isabel Agna “Abelló”, Mariagna “Abelló y Vallverdú”, Madalena “Casals” i Maria Casals, que diuen no saber escriure, de voluntat seva signa un dels testimonis. El document mostra aquestes signatures.
 
Actuen com a testimonis Francesc (“Francesch”) [[cognom::Pujol]], apotecari, i Francesc (“Francisco”) [[cognom::Roig]], pagès, els dos de la mateixa vila de Prades. I pels sobredits, els esmentats Isidro Abelló, Joan Abelló y Joan Baptista Casals signen de mà propia, mentre que per les dites Isabel Agna “Abelló”, Mariagna “Abelló y Vallverdú”, Madalena “Casals” i Maria Casals, que diuen no saber escriure, de voluntat seva signa un dels testimonis. El document mostra aquestes signatures.
  
  FONT. AHT : FN d'Ulldemolins: [[notari::Alba i Molins, Salvador]] : Manual 1773, full 80; [[llengua::català]].  
+
  FONT. AHT : Fons Nptarial Ulldemolins: [[notari::Alba i Molins, Salvador]] : Manual 1773, full 80; [[llengua::català]].  
  
 
[[categoria: documents]]
 
[[categoria: documents]]

Revisió del 21:43, 29 març 2020

Prades, 12 d’abril 1773. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Joan Abelló Vallverdú, fadrí pagès (fill d’Isidre –“Isidro”- Abelló, pagès, i de Mariagna Vallverdú, vivents) i Maria Casals Bosch, donzella (filla de Joan Casals, pagès difunt, i de Magdalena Bosch, vivent), tots de la vila de Prades. En el document el pare de la contraent figura com a “Joan Batiste”, tot i que la resta de documentació que en tenim s’hi refereix sempre com a Joan.

Primerament l’àvia, Isabel-Anna, i els pares del contraent, Joan Abelló, amb donació entre vius posterior a llur òbit, i no abans, constitueixen al seu respectiu nét i fill hereu universal de tots els seus béns, reservant-se en vida el seu usdefruit, del qual prometen sustentar als esdevenidors cònjuges i família si en tindran, i amb d’altres pactes com la reserva de 100 lliures que per a poder testar i lliurement disposar-ne es fa Isabel-Agna “Abelló”, vídua, àvia del futur contraent, qui també es reserva tot allò que constava en els capítols matrimonials dels seus citats fill i nora; i especialment les 800 lliures que aquests altres es reserven per acomodar “a altre fill que tenen”, testar i lliurement disposar-ne; emperò, si dit Joan Abelló morís sense descendència en edat de testar, en tal cas només podria disposar de 200 lliures, i hauria de retornar la resta.

En altre capítol Joan-Baptista Casals i Magdalena Bosch, avi i mare respectivament de Maria Casals contraent, doten aquesta amb 350 lliures barceloneses (300 en renda, a lliurar el dia de les noces, i 50 en diners al comptat, que es pagarien al llarg del proper mes d’octubre), diversa roba, i una caixa de noguer guarnida, i fusta d’àlber per a fer un armari o caixa, tot això amb diversos pactes: el primer d’ells, que si dins el termini de sis anys entreguen amb diners les tres-centes lliures de la renda, degui aquesta tornar a ells dits donadors o a sos hereus y successors; l’altre, que si dita contraent morís sense descendència en edat de testar, només podria disposar de 150 lliures, i hauria de retornar la resta als seus donadors, o als seus hereus o successors. En altres capítols, els ja citats atorgants de l’altra part, fan a Maria Casals 50 lliures de creix, augment o donació per noces que, cas de tenir-ne, passarien als fills de l’esdevenidor matrimoni, alhora que l’associen (inicialment al quint) a totes compres i millores que al llarg del mateix puguin tenir lloc.

La fórmula d’heretament acordada entre ambdues parts és prelatiu: fills per fills i filles per filles, preferència sempre masculina i dels fills d’aquest al d’altres matrimonis, però amb els pactes que voldran posar en els testaments o darreres voluntats.

Actuen com a testimonis Francesc (“Francesch”) Pujol, apotecari, i Francesc (“Francisco”) Roig, pagès, els dos de la mateixa vila de Prades. I pels sobredits, els esmentats Isidro Abelló, Joan Abelló y Joan Baptista Casals signen de mà propia, mentre que per les dites Isabel Agna “Abelló”, Mariagna “Abelló y Vallverdú”, Madalena “Casals” i Maria Casals, que diuen no saber escriure, de voluntat seva signa un dels testimonis. El document mostra aquestes signatures.

FONT. AHT : Fons Nptarial Ulldemolins: Alba i Molins, Salvador : Manual 1773, full 80; català.