1751 Capítols matrimonials Pere-Joan Besora Juncosa (Prades) i Antònia Barberà Rubert

De Prades Memorial
La revisió el 18:16, 31 ago 2018 per Josep (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a:navegació, cerca

Alcover, 21 de febrer 1751. CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Per i entre Pere-Joan Besora Juncosa, fadrí pagès de Prades (fill de Jaume Besora i de la difunta Florentina Juncosa, cònjuges de dita vila) i Antònia Barbarà Rubert, donzella (filla de Josep Barbarà i de Caterina Rubert, cònjuges de Mont-ral).

Primerament Jaume Besora, pare del contraent, fa a aquest donació universal dels seus béns, reservant-se’n però mentre visqui el caràcter de senyor major i usufructuari, així com 150 lliures per a poder-ne disposar i per a acomodar als seus altres fills; en cas, però, que dit Pere-Joan Besora morís sense descendents en edat de testar, només podria disposar de 25 lliures, i hauria de retornar la resta de béns donats. Dit Pere-Joan Besora accepta la dita donació, amb les dites condicions, i es dota també dels béns de la seva difunta mare, segons el testament d’aquesta, en poder del rector de Prades.

En altre capítol els pares d’Antònia futura contraent donen aquesta en dot la quantitat de 80 lliures en diners (pagadores vint lliures el dia del desposori, de dit dia a un any quinze lliures, i així anualment fins satisfer la dita quantitat) i diverses peces de roba, lliuradores també el dia de les noces, amb pacte que morint sense fills en edat de testar només podria disposar de vint-i-cinc lliures i hauria de retornar la resta als donadors o als seus hereus i successors. Com era usual, dita esdevenidora contraent constitueix al seu esdevenidor marit tot el dot a ella donat, el qual li signa carta dotal i d’espoli, i li fa de creix deu lliures. D’altra banda, dit Pere-Joan Besora i el seu pare associen dita Antònia a totes compres i millores que al llarg del present matrimoni puguin tenir lloc, millores que en cas de tenir-ne passarien als fills.

Dites parts acorden que en cas d’haver-hi sobrevivença ni una ni altra part puguin reclamar res, quedant els fills del matrimoni hereus de tots els seus béns. Són testimonis Francesc Puig, pagès, i Josep Virgili, manescal, ambdós veïns d’Alcover, el primer dels quals signa en nom de tots els atorgants.

FONT: ACAC: FN d’Alcover, llibre 6 : Cortès i Baronat, Ramon : Manual 1748-1751, full 33 revers/1751; castellà.

Anotació: Pensem que paga la pena remarcar el fet, més excepcional que inusual, de trobar uns capítols matrimonials relacionats amb les muntanyes de Prades escrits en castellà. Aquesta tipologia documental, precisament, és gairebé la única en què en aquesta època domina exhaustivament la llengua catalana. Tot sembla indicar, però, que aquest notari en fa l’excepció.