1738 Declaració de Jaume Pàmies sobre litigi entre Dionís Olives metge de Prades i la Comunitat de Preveres de Reus

De Prades Memorial
La revisió el 11:31, 31 ago 2018 per Josep (discussió | contribucions)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Salta a:navegació, cerca

Reus, 27 de juny 1738. DECLARACIÓ. Reunits a casa de Carles Claveria, notari de Reus, en presència d’aquest i dels testimonis Bernat Punyet, escrivent, i Josep Pau, batxiller en lleis, ambdós de dita vila, presta declaració extrajudicial Jaume Pàmies, batxiller en medicina, habitant a Reus, d’uns 23 anys d’edat, a instància de Josep Claveria i Josep Ferrer, preveres i beneficiats de la parroquial església de Reus, el primer en nom de la Reverent Comunitat d’aquesta, i el segon com a vicari en nom del reverent Pere Bellver, Prior. El declarant explica com faria uns quinze o setze mesos rebé, per mans del seu pare Bonaventura Pàmies, una carta de Dionís Olives, doctor en medicina a la vila de Prades, en la qual aquest explicava a dit Bonaventura Pàmies que se li havia mort una filla, de nom Dionisa, “y que ja que vivint no podia lograr la companyia de sos parens, a lo menos difuns poguessen estar juns”, i que a tal efecte demanés al reverent Pare Prior del Col•legi de Sant Joan Baptista de Carmelites Descalços de la vila de Reus, on es trobava la sepultura familiar, si volia acceptar o no el dit cadàver, “ab lo ben entès que no volia que passés per la parrochia”. De la dita declaració se n’extreu que existia un litigi entre el doctor Olives i la Comunitat de Preveres de Reus, i a la vista del qual el Col•legi de Carmelites Descalços se’n volgué mantenir un tant al marge, acceptant d’enterrar-hi les restes de la filla morta, però fent que fos un assistent del doctor Olives qui la hi diposités. La part notarial està escrita en llatí, però tota la narració dels fets, prou extensa, està en llengua catalana.

FONT. AHT: FN de Reus, capsa 276: Claveria, Carles : Manual 1738, full 384; llatí i català.