Montagudell - Historial de revisió

Josep a 18:30, 31 maig 2018

2018-05-31T18:30:10Z

← Versió més antiga		Revisió del 18:30, 31 maig 2018
Línia 3:		Línia 3:
	Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encarada al de Vilanova, dins el qual penetra.		Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encarada al de Vilanova, dins el qual penetra.

	Un document de 1763 ([[1763_Venda_casa_i_peça_de_terra_a_Joan_Boquer]]) semblaria relacionar aquesta partida, força esmentada en la documentació, amb la molt menys present dita de les Masies, hipòtesi a la qual les referències geogràfiques més aviat li donen versemblança que no pas la contradiuen.		Un document de 1763 ([[1763_Venda_casa_i_peça_de_terra_a_Joan_Boquer]]) semblaria relacionar aquesta partida, força esmentada en la documentació, amb la molt menys present dita de les Masies, hipòtesi a la qual les referències geogràfiques més aviat li donen versemblança més que no pas la contradiuen.

	<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>		<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>

Josep a 18:29, 31 maig 2018

2018-05-31T18:29:16Z

← Versió més antiga		Revisió del 18:29, 31 maig 2018
Línia 3:		Línia 3:
	Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encarada al de Vilanova, dins el qual penetra.		Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encarada al de Vilanova, dins el qual penetra.

	Un document de 1763 [[1763_Venda_casa_i_peça_de_terra_a_Joan_Boquer]] semblaria relacionar aquesta partida, força esmentada en la documentació, amb la molt menys present dita de les Masies, hipòtesi a la qual les referències geogràfiques més aviat li donen versemblança que no pas la contradiuen.		Un document de 1763 ([[1763_Venda_casa_i_peça_de_terra_a_Joan_Boquer]]) semblaria relacionar aquesta partida, força esmentada en la documentació, amb la molt menys present dita de les Masies, hipòtesi a la qual les referències geogràfiques més aviat li donen versemblança que no pas la contradiuen.

	<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>		<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>

Josep a 18:28, 31 maig 2018

2018-05-31T18:28:34Z

← Versió més antiga		Revisió del 18:28, 31 maig 2018
Línia 3:		Línia 3:
	Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encarada al de Vilanova, dins el qual penetra.		Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encarada al de Vilanova, dins el qual penetra.

	Un document de 1763 semblaria relacionar aquesta partida, força esmentada en la documentació, amb la molt menys present dita de les Masies, hipòtesi a la qual les referències geogràfiques més aviat li donen versemblança que no pas la contradiuen.		Un document de 1763 [[1763_Venda_casa_i_peça_de_terra_a_Joan_Boquer]] semblaria relacionar aquesta partida, força esmentada en la documentació, amb la molt menys present dita de les Masies, hipòtesi a la qual les referències geogràfiques més aviat li donen versemblança que no pas la contradiuen.

	<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>		<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>

Josep a 18:25, 31 maig 2018

2018-05-31T18:25:08Z

← Versió més antiga		Revisió del 18:25, 31 maig 2018
Línia 4:		Línia 4:

	Un document de 1763 semblaria relacionar aquesta partida, força esmentada en la documentació, amb la molt menys present dita de les Masies, hipòtesi a la qual les referències geogràfiques més aviat li donen versemblança que no pas la contradiuen.		Un document de 1763 semblaria relacionar aquesta partida, força esmentada en la documentació, amb la molt menys present dita de les Masies, hipòtesi a la qual les referències geogràfiques més aviat li donen versemblança que no pas la contradiuen.
	~~<gallery>~~
	~~Example.jpg\|Peu1~~
	~~Example.jpg\|Peu2~~
	~~</gallery>~~

	<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>		<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>



	{{partida}}		{{partida}}

Josep a 18:17, 31 maig 2018

2018-05-31T18:17:14Z

← Versió més antiga		Revisió del 18:17, 31 maig 2018
Línia 1:		Línia 1:
	'''<big>Montagudell (o Montibidell)</big>'''		'''<big>Montagudell (o Montibidell)</big>'''

	Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, ~~encara~~ al de Vilanova, dins el qual penetra.		Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encarada al de Vilanova, dins el qual penetra.

			Un document de 1763 semblaria relacionar aquesta partida, força esmentada en la documentació, amb la molt menys present dita de les Masies, hipòtesi a la qual les referències geogràfiques més aviat li donen versemblança que no pas la contradiuen.
			<gallery>
			Example.jpg\|Peu1
			Example.jpg\|Peu2
			</gallery>

	<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>		<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>

Josep a 18:09, 26 maig 2018

2018-05-26T18:09:39Z

← Versió més antiga		Revisió del 18:09, 26 maig 2018
Línia 1:		Línia 1:
	<big>Montagudell (o Montibidell)</big>		'''<big>Montagudell (o Montibidell)</big>'''

	Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encara al de Vilanova, dins el qual penetra.		Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encara al de Vilanova, dins el qual penetra.

Josep a 17:43, 26 maig 2018

2018-05-26T17:43:23Z

← Versió més antiga		Revisió del 17:43, 26 maig 2018
Línia 2:		Línia 2:

	Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encara al de Vilanova, dins el qual penetra.		Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encara al de Vilanova, dins el qual penetra.

			<small>Les referències a Ramon Amigó i Anglès són extretes del seu treball: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'', Associació d'Estudis Reusencs i Ajuntament de Prades (Reus-Prades, 1985).</small>



	{{partida}}		{{partida}}

Josep: u

2018-01-06T13:36:11Z

Pàgina nova

<big>Montagudell (o Montibidell)</big>

Ramon Amigó dedica un extens paràgraf al nom d'aquesta partida, caracteritzat per certa vacil·lació ortogràfica i una evident evolució o deformació al llarg del temps. Semblaria que la forma correcta o més antiga és Montagudell, però l'estudiós Amigó va optar per la forma Montibidell atès que era la que ell va sentir dels seus diversos informants pradencs, i la que anà imposant-se a partir si més no del segle XIX. De tota manera, sembla que aquest nom ha anat desapareixent del llenguatge popular, tant és així que aquesta partida ni tan sols apareix en el plànol del terme que inclou l'obra que Amigó dedicà a la toponímia de Prades. Es tractaria d'una partida petita, amb castanyers, tocant al Benifet, a la vora esquerra del barranc del Francolí, cap a l'extrem Nord del terme; hi passava, diu Amigó, el camí de Viern (o Biern), la partida més septentrional del terme, encara al de Vilanova, dins el qual penetra.

{{partida}}