Gritella - Historial de revisió

Josep a 19:20, 30 maig 2018

2018-05-30T19:20:48Z

2018-05-30T19:19:06Z

2018-05-30T19:11:33Z

Es crea la pàgina amb « {{partida}}».

Pàgina nova

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 Ramon Amigó, en el seu llibre de 1985, es feia ressò del fet que els seus consultats havien coincidot a pronunciar com una -k- la consonant inicial, una tendència que podem trobar en diversos documents que tendeixen a escriure Clitella (també, doncs, com ja feia notar Amigó, el canvi de -r- per -l-). La Gritella és la continuació meridional del pla de la Guàrdia, amb característiques molt semblants: roca calcària clivellada, cingles, molts coscolls i algun grup de pins i amb un aspecte, assenyala Amigó, de solitud i desolació. Només el cingles del seu cantó O, on hi ha el grau d'en Saura i algun altre grau, corresponen a Prades; altrament, és territori del terme de Siurana. Segons l'etimologia popular voldria dir "el crit d'elles", referint-se a les forces dels moros de Siurana que, des dels punts de vigilància del capdamunt de la serra, se sentien cridar quan sortien per alguna acció militar.
+<small>Extret de Ramon Amigó i Anglès: Noms de lloc i de persona del terme de Prades (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985).
 {{partida}}

← Versió més antiga		Revisió del 19:19, 30 maig 2018
Línia 1:		Línia 1:
		+	Ramon Amigó, en el seu llibre de 1985, es feia ressò del fet que els seus consultats havien coincidot a pronunciar com una -k- la consonant inicial, una tendència que podem trobar en diversos documents que tendeixen a escriure Clitella (també, doncs, com ja feia notar Amigó, el canvi de -r- per -l-). La Gritella és la continuació meridional del pla de la Guàrdia, amb característiques molt semblants: roca calcària clivellada, cingles, molts coscolls i algun grup de pins i amb un aspecte, assenyala Amigó, de solitud i desolació. Només el cingles del seu cantó O, on hi ha el grau d'en Saura i algun altre grau, corresponen a Prades; altrament, és territori del terme de Siurana. Segons l'etimologia popular voldria dir "el crit d'elles", referint-se a les forces dels moros de Siurana que, des dels punts de vigilància del capdamunt de la serra, se sentien cridar quan sortien per alguna acció militar.
		+


	{{partida}}		{{partida}}