Comanda - Historial de revisió

Josep a 18:00, 26 maig 2018

2018-05-26T18:00:43Z

Josep a 17:59, 26 maig 2018

2018-05-26T17:59:52Z

Josep: Es crea la pàgina amb «Comanda, la "És una partida de terra no gaire gran, situada entre el camí de la Comanda, les Ribetes, el Pou del Cisterer, la Ribera i la Sort, al N de l...».

2018-01-10T19:26:51Z

Es crea la pàgina amb «<big>Comanda, la</big> "És una partida de terra no gaire gran, situada entre el camí de la Comanda, les Ribetes, el Pou del Cisterer, la Ribera i la Sort, al N de l...».

Pàgina nova

<big>Comanda, la</big>

"És una partida de terra no gaire gran, situada entre el camí de la Comanda, les Ribetes, el Pou del Cisterer, la Ribera i la Sort, al N de la vila. Arriba quasi a la vora dreta del barranc del Pou. És planera. Hi dominen els avellaners i les patates, amb alguns bocins de botjar. Fa una cinquantena d'anys que, fent una sèquia per a colgar-hi les patateres, un pagès hi va descobrir com un enrajolat, però no en va fer cas i no ho va comentar amb ningú, fins al cap de molts mesos, quan ja no recordava amb exactitud on havia fet el clot; del suposat enrajolat no se n'ha vist mai més res. S'han fet conjectures sobre la possibilitat que hi hagués hagut el convent de mercedaris que, segons se sap, es va establir a Prades el 1290 i que hi va ésser fins a la desamortització de Mendizábal. A Prades no hi ha memòria de cap convent masculí, ni n'hi ha cap rastre. Un dels nostres comunicants de més edat, l''Asturiano', nat el 1897, que conserva una gran memòria, no recorda haver-ne sentit parlar mai, ni al seu avi, que diu que era un catòlic practicant i molt devot, i que ja devia ésser a Prades cap al 1840. A aquest convent deu al·ludir la nota que transcrivim infra, del 1312, i també s'hi referia, sens dubte, l'anotació del 1497; l'escrivà d'aquell fogatge, en una nota al marge, fa constar que '''dupte no sia aquest orde de mendicants'''. El Tomàs Ponç, 93 anys, l'home més vell de la vila, recorda haver sentit parlar d'un convent de monges, que anomenaven les Comandines, però no se sap on havia estat ni en pot aportar cap altra precisió". [Extret de Ramon Amigó i Anglès: "Noms de lloc i de persona del terme de Prades", Associació d'Estudis Reusencs/Ajuntament de Prades, 1985].

A banda de la partida, Ramon Amigó també relacionava tres altres casuístiques amb aquest nom: una bassa, un camí, i una mina:

* La bassa de la Comanda: "Rectangular, de mitjanes dimensions i eixuta, d'ençà que és eixuta la mina de la Comanda, que l'omplia".

* El camí de la Comanda: "Arrenca del camí dels Closos, més enllà de la Creu de Lledó i, amb una direcció O, baixa a travessar el barranc del Pou, a la vora esquerra del qual s'ajunta amb el camí dels Molinets. Antigament, continuava fins a trobar el camí d'Albarca, ara convertit en carretera".

* La mina de la Comanda: "Actualment no raja, però havia estat molt abundant. Baixava de per allà a la Creu del Lledó i anava a la bassa de la Comanda. En una mena de capelleta oberta en un marge, l'aigua de la mina quedava a l'abast. Havia estat costum d'anar-hi a menjar anissos i beure, o fer-hi berenades".

{{partida}}

@@ Línia 10: / Línia 10: @@
 * La mina de la Comanda: "Actualment no raja, però havia estat molt abundant. Baixava de per allà a la Creu del Lledó i anava a la bassa de la Comanda. En una mena de capelleta oberta en un marge, l'aigua de la mina quedava a l'abast. Havia estat costum d'anar-hi a menjar anissos i beure, o fer-hi berenades".
 <small>Extret de Ramon Amigó i Anglès: ''Noms de lloc i de persona del terme de Prades'' (Associació d'Estudis Reusencs / Ajuntament de Prades, Reus-Prades 1985).</small>
 {{partida}}

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-<big>Comanda, la</big>
+'''<big>Comanda, la</big>'''
-"És una partida de terra no gaire gran, situada entre el camí de la Comanda, les Ribetes, el Pou del Cisterer, la Ribera i la Sort, al N de la vila. Arriba quasi a la vora dreta del barranc del Pou. És planera. Hi dominen els avellaners i les patates, amb alguns bocins de botjar. Fa una cinquantena d'anys que, fent una sèquia per a colgar-hi les patateres, un pagès hi va descobrir com un enrajolat, però no en va fer cas i no ho va comentar amb ningú, fins al cap de molts mesos, quan ja no recordava amb exactitud on havia fet el clot; del suposat enrajolat no se n'ha vist mai més res. S'han fet conjectures sobre la possibilitat que hi hagués hagut el convent de mercedaris que, segons se sap, es va establir a Prades el 1290 i que hi va ésser fins a la desamortització de Mendizábal. A Prades no hi ha memòria de cap convent masculí, ni n'hi ha cap rastre. Un dels nostres comunicants de més edat, l''Asturiano', nat el 1897, que conserva una gran memòria, no recorda haver-ne sentit parlar mai, ni al seu avi, que diu que era un catòlic practicant i molt devot, i que ja devia ésser a Prades cap al 1840. A aquest convent deu al·ludir la nota que transcrivim infra, del 1312, i també s'hi referia, sens dubte, l'anotació del 1497; l'escrivà d'aquell fogatge, en una nota al marge, fa constar que '''dupte no sia aquest orde de mendicants'''. El Tomàs Ponç, 93 anys, l'home més vell de la vila, recorda haver sentit parlar d'un convent de monges, que anomenaven les Comandines, però no se sap on havia estat ni en pot aportar cap altra precisió". [Extret de Ramon Amigó i Anglès: "Noms de lloc i de persona del terme de Prades", Associació d'Estudis Reusencs/Ajuntament de Prades, 1985].
+"És una partida de terra no gaire gran, situada entre el camí de la Comanda, les Ribetes, el Pou del Cisterer, la Ribera i la Sort, al N de la vila. Arriba quasi a la vora dreta del barranc del Pou. És planera. Hi dominen els avellaners i les patates, amb alguns bocins de botjar. Fa una cinquantena d'anys que, fent una sèquia per a colgar-hi les patateres, un pagès hi va descobrir com un enrajolat, però no en va fer cas i no ho va comentar amb ningú, fins al cap de molts mesos, quan ja no recordava amb exactitud on havia fet el clot; del suposat enrajolat no se n'ha vist mai més res. S'han fet conjectures sobre la possibilitat que hi hagués hagut el convent de mercedaris que, segons se sap, es va establir a Prades el 1290 i que hi va ésser fins a la desamortització de Mendizábal. A Prades no hi ha memòria de cap convent masculí, ni n'hi ha cap rastre. Un dels nostres comunicants de més edat, l''Asturiano', nat el 1897, que conserva una gran memòria, no recorda haver-ne sentit parlar mai, ni al seu avi, que diu que era un catòlic practicant i molt devot, i que ja devia ésser a Prades cap al 1840. A aquest convent deu al·ludir la nota que transcrivim infra, del 1312, i també s'hi referia, sens dubte, l'anotació del 1497; l'escrivà d'aquell fogatge, en una nota al marge, fa constar que '''dupte no sia aquest orde de mendicants'''. El Tomàs Ponç, 93 anys, l'home més vell de la vila, recorda haver sentit parlar d'un convent de monges, que anomenaven les Comandines, però no se sap on havia estat ni en pot aportar cap altra precisió".
 A banda de la partida, Ramon Amigó també relacionava tres altres casuístiques amb aquest nom: una bassa, un camí, i una mina:
@@ Línia 10: / Línia 10: @@
 * La mina de la Comanda: "Actualment no raja, però havia estat molt abundant. Baixava de per allà a la Creu del Lledó i anava a la bassa de la Comanda. En una mena de capelleta oberta en un marge, l'aigua de la mina quedava a l'abast. Havia estat costum d'anar-hi a menjar anissos i beure, o fer-hi berenades".
 {{partida}}